Efadepé

Un relat de: Tanganika
-Efadepé, més que efadepé!

Calia tornar l'insult.

-Tros de pretèrit plusquamperfet!

Allò sí que era tenir classe i nivell. L'altre no va entendre fava. S'hi tornà, però:

-Efadepé, efadepé!

El segon noi, tornant a fer ús d'una intel·ligència diferent -va, fotem-li superior!- girà l'ordre dels noms de les lletres:

-Pedeefa!

Un arxiu? Bah, estúpid, allò no era cap paraulota desacreditadora, enutjaire. Amb aquell pensament, el primer noi tingué la certesa que l'altre era un justet i taradet i marxà sentint-se vencedor, fent-se petar els dits de les mans en senyal final de força i de 'compte amb mi', acabat d'amanir amb una mirada agressivo-involutiva que hi feia conjunt.

El segon noi pogué prosseguir escrivint un llibre que titularia 'Com espolsar pedeefes de la teva vida'.

Comentaris

  • Divertit [Ofensiu]
    lledarat | 27-02-2018

    Un relat divertit, insults amb classe, m'ha agradat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

185 Relats

179 Comentaris

84805 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)