Dos saxos, un contrabaix, la percussió...

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Dos saxòfons ens parlen des de la fi del món,
un contrabaix ens acompanya i la percussió...
molt rebel, molt rebel, molt rebel,
extremadament rebel,
em canta a l'orella
mentre aixeco la copa de la cervesa
i renuncio a la verdor del lloc que no hi és enlloc,
perquè tot és precís girar-lo a l'inrevés:
els saxòfons canten allò que li manca
a la veïna del costat
i a l'amant del carrer de les Tàpies,
i jo perdo el sentit de la realitat
mentre m'imagino un país
on els intel·lectuals manin
i els altres es deixin manar.
He vist dos saxòfons com si fossin
les meves dues estimades
de la ciutat i de la platja
perquè tenen unes veus dolces
i alhora enèrgiques
com aquella estimada
que me la imagino
transparent com una lluna blanca...
He tastat dos saxòfons daurats
com aquella noia blanca...

Comentaris

  • Records d'un relataire molt xerramec![Ofensiu]
    llamp! | 16-02-2009 | Valoració: 10


    Hola, Rafael, vàrem estar xerrant a la passada Gigacalçotada del passat 08-2-09 a "el Glop" i guardo bons records.

    Veig que se't dóna bé la poesia, hi tens la mà trencada. Seguiré llegint-te.

    Salut i records!

    llampec

  • a ritme[Ofensiu]
    Shu Hua | 30-03-2005 | Valoració: 9

    de saxo es llegeix la poesia, ràpida i rítmica. El significat no l'acabo d'entendre, no sé si vols dir dues amants o els dos pits d'una noia... o res en particular. Aquest poema és dels que més m'ha agradat.

  • la sensualitat del saxofò[Ofensiu]
    neret | 14-03-2005

    per les formes arrodonides i pel seu so, el saxofò deu ser un dels instruments més sensuals que hi ha. Trobo molt encertada la comparació amb les dues amants, i com jugues amb les imatges de les dones i el concert... molt bé!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Thalassa | 07-03-2005

    els saxos son instruments que m'encanten, junt amb el contrabaix i d'altres que no has nomenat i que no cal que ara em posi a enumerar. Has envoltat el poema d'un ambient càlid i extremadament agradable.

    Felicitats

    Thalassa

  • suposo que...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-08-2004 | Valoració: 8

    la poesia és sorpresa en ella mateixa. Em refereixo a la inspiració i a la temàtica.
    Dos saxos, un contrabaix... la percussió està massa sovint infravalorada (almenys així m'ho donà a entendre una amiga meva que és percussionista). Tota revalorització, ni que sigui poètica, bé mereix un toc d'atenció.
    Espero continuar-te llegint, "antiautobiògraf!" ;-)

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104598 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es