DONAR CORDA A L´ESPERANÇA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Tenia setze anys, la roba que portava i esperances per complir. Era xicot eixerit treballador, tenia un somni,volia posseir un objecte que havia vist.
L´amo de la casa veina li va proposar esporgar els pollancres del riu, li pagaria a bon preu. El jovencell agafà la destral del pare i amb ganes, amb un cop de destral per aquí, un altre per allà, feina feta.

Li mancava temps, sort era àgil, saltava d'un arbre a l'altre, sols posava els peus a terra per menjar, el que la mare li havia posat al sarró un cop al dia,el càntir el penjava dalt a l'arbre, tenia pressa.
Així que tocaven àngelus recollia el fato i cap a casa, cansat però content com un gínjol.

Els pares preguntaven, i els diners?. Ell sorneguer, somreia i deia, ja ho veureu. Ells pensaven alguna fadrineta....

Tot arriba, i un dia l'amo li paga la soldada i un duro de plata de propina. Ho guarda dins el mocador blau de butxaca i el desà ben endins de la faixa , corregué a casa seva, l´endemà era mercat .

De bon matí es posa el gec de vellut i els pantalons bons de vellut, espardenyes de vetes i ben endins de la faixa els diners. Amb un Adéusiau , tornaré tard, no patiu, es va acomiadar disposat a caminar tres hores a peu.

Un cop a Vic, passa per la Plaça i es dirigí al Carrer Estret, va entrar decidit per una porta. Era una rellotgeria. Dins un rellotge de casa pairal, feia"tic tac,"la fusta bellament tallada .Era el seu somni.
El rellotger li diu no voldries un rellotge de butxaca vailet?
-No senyor, crec que donar corda a un rellotge així ,és donar corda a la vida. Penses en les hores que has passat i en les que vindran. Bones i dolentes, però sóc jove i cada dia serà com donar corda a l'esperança .

Aquest rellotge ,els meus fills, els meus néts i els que vindran, li donaran corda.

Es carregà el rellotge a l'esquena amb cura, ben lligat i es preparà per caminar de tornada a casa, se sentia viu i més content que mai.

Amb esperança avui encara li donen corda .

El noi era besavi meu patern .Jo sols explico els fets.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-05-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciós, Montserrat! O millor dit, una història ben maca per explicar als fills i als néts. Un desig i una esperança ben lligats. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Quina imatge tan bonica![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-04-2018

    Quina imatge tan bonica: donar corda a l'esperança, pensant en tots els que vindran després i repetiran aquest gest cada vespre.
    Gràcies per comentar sempre.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 19-04-2018 | Valoració: 10

    Tots tindriem de tenir aquesta esperança al llevar-nos cada dia. Com el noiet del rellotge el puc veure. M´ha agradat molt !

  • COMENTARIS[Ofensiu]
    Noia Targarina | 09-04-2018 | Valoració: 10

    Es un relat molt bent explicat , molt entenedor i molt emotiu continua escribint així , i a més a més molt enriquidor !!!

  • Tic-Tac.[Ofensiu]
    Nil | 06-04-2018 | Valoració: 10

    Amb aquesta història fas la campanada, perquè enganxa de bon començament.
    M'has fet recorda a una anècdota familiar meva. Resulta que el meu rebesavi va comprar al preu de cinc unces d'or una mare de Déu amb nen jesús inclòs, vestits ambdós amb roba de fe fil d'or i argent, a Barcelona, devers 1876. I tot fent una prometença la vant dur fins al mas on vivíem, a vint quilometres de distància, transportada a peu amb un baiard de la mà d'ell i el seu fill, el meu besavi. Quan la guerra la van amagar sota una portadora i al final per por a represàlies, la van fer desaparèixer, quedant només l'escaparata de vidre.





















Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

358 Relats

1097 Comentaris

173616 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.