Dóna'm una raó

Un relat de: Fadalletrada
Si em dius que marxes,
Que no pensi més en tu,
En les teves galtes rosades
a plena matinada.

Si em dius que calli,
Que em guardi els pensaments,
Les hores viscudes
plegades ara en un drap vell.

Dóna’m una raó per quedar callada,
Un motiu per poder plorar
Poder saber en què s’ha fallat
Poder acceptar que te’n vas.

Si em dius adéu,
Que no hi ha res a entendre,
Paraules perdudes
En l’oblit més profund.

Si em dius “desperta”,
Que només ha estat un somni,
Fruit del meu desig
De no voler-te perdre.

Dóna’m una raó per quedar callada,
Un motiu per poder culpar,
Culpar les hores invertides en va
Culpar el meu cor per enganyar-me.

Comentaris

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Sodelvent | 17-06-2012

    Molt bon poema. Endavant!

  • sencill[Ofensiu]
    clarota | 13-06-2012 | Valoració: 8

    paraules clares, concises, del dia a dia pero tanmateix sentiments clars del dia a dia. els tipics per què? que volem respondre i que de vegades.. no hi ha resposta.
    Enhorabona, m'agada el que escrius. Espero anar avançant en aquest petit espai del relatsencatala.

  • Les culpes i els culpables[Ofensiu]
    Entremons | 12-06-2012

    Descrius amb bellesa un estat pel qual suposo que tots hi hem passat en un moment o altre de la vida. Crec que la necessitat de culpabilitzar és un bàlsam més, fruït de l'autoengany, que serveix per llepar les primeres ferides però no tracta la malatia. Quan la realitat costa de digerir ens calen raons que no existeixen. Bon poema, Fadalletrada!! Una forta abraçada!

  • els amors de joventut[Ofensiu]
    Annaïs | 12-06-2012

    Els amors de joventut, diuen que no són res... jo crec que més lluny de la realitat, et poden arribar a marcar molt.

    Un somriure,
    Anaïs

  • Preciós poema del desamor[Ofensiu]
    bloodymaruja | 11-06-2012 | Valoració: 10

    Un cant desesperat al desamor i al desencís i el dolor físic que se sent amb la pèrdua de la persona estimada. Es com una grip molt llarga, em van dir quan em va passar a mi . Tu ho has descrit molt bé. M'ha encantat el teu poema. Felicitats Fadalletrada !!Un petó i gràcies pel teu amable comentari al meu poema de l'anorèxia.

  • l'amor i el desamor...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-06-2012 | Valoració: 10

    sovint no té raons, cal viure els sentiments tal com són, acceptar-los i buscar nous camins tot i que costi...

    una salutació fadalletrada, i benvinguda a RC
    una abraçada des de mataró
    joan

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fadalletrada

Fadalletrada

7 Relats

12 Comentaris

2618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
M'agrada la música, m'agrada l'amor; m'agrada la literatura i l'art en general. Així m'agrada escriure, m'encanta tocar el violí; de tant en tant dos acords amb cordes de guitarra o, sobtadament, quatre tecles de piano.

La meva cita preferida diu viu i deixa viure, i sobretot no perdis el temps, que tempus fugit i carpe diem embolcallin els bons moments. I pels dolents, no fer-se'n gaire mala sang, que el destí és inèdit i la vida ben incerta i no es prudent estancar-se en els fallits sinó mirar endavant cap a noves metes.

Així amics i companys de viatge, ompliu les maletes amb llapis de colors, unes quantes imatges i un grapat de records; i recordeu, si mai heu de tornar a començar al punt de partida, no tingueu por, que com deia un vell amic, tornar al punt de partida no és retrocedir.

Salut i lletres!

E.