El final va arribar....

Un relat de: Fadalletrada
Ella va fer un lleuger somriure
es va mirar davant del mirall
i orgullosa d'haver-se despertat
s'endinsà en la vida de nou.

Ell no sap perque encara córrer
i no compren les mirades de la gent
concep el món amb sobervia
i el "baixar el cap" no enten.

Al final va arribar l'hora de marxar
perque comencés un nou principi
van desfer-se les negres llàgrimes
regalant-li a ella un nou "per què" lluitar

Ell tenia l'esperança sempre present
pretenia veure-ho tot on no hi havia res
allò que es perd pensa en tenir-ho
i li costava demostrar-ho a la gent

Ella es va aficionar a la poesia
es va entretenir amb les paraules
i sensata evitava les mirades
s'aparatava de la figura irritant

Ell i ella agafats de la mà
semblava com si s'entenguéssin
Ell i ella caminant d'esquenes
van deixar-ho entre lodi i la pena

Al final va arribar l'hora de marxar
perquè allò que brillava ara se'n va
van esfurmar-se els núvols
i el cel més blau que mai somreia

Al final va arribar l'hora de marxar
perquè comencés un nou principi
van desfer-se les negres llàgrimes
regalant-li a ella un nou perque lluitar

i el cel, més blau que mai.. somreia.

Comentaris

  • M'ha agrada l'optimisme del final[Ofensiu]
    bloodymaruja | 12-06-2012

    Quan dius:
    I el cel, més blau que mai, somreia.
    I és veritat: totes les coses, encara que semblin dolentes o facin patir de vegades són un principi o un canvi a quelcom millor I, com va dir no sé qui, el que no et mata et fa més fort.. Molt sentit poema i benvinguda de nou, fadalletrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fadalletrada

Fadalletrada

7 Relats

12 Comentaris

2471 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
M'agrada la música, m'agrada l'amor; m'agrada la literatura i l'art en general. Així m'agrada escriure, m'encanta tocar el violí; de tant en tant dos acords amb cordes de guitarra o, sobtadament, quatre tecles de piano.

La meva cita preferida diu viu i deixa viure, i sobretot no perdis el temps, que tempus fugit i carpe diem embolcallin els bons moments. I pels dolents, no fer-se'n gaire mala sang, que el destí és inèdit i la vida ben incerta i no es prudent estancar-se en els fallits sinó mirar endavant cap a noves metes.

Així amics i companys de viatge, ompliu les maletes amb llapis de colors, unes quantes imatges i un grapat de records; i recordeu, si mai heu de tornar a començar al punt de partida, no tingueu por, que com deia un vell amic, tornar al punt de partida no és retrocedir.

Salut i lletres!

E.