Dilluns pel matí

He obert els ulls i no hi eres, fa temps que vas marxar, però els he tornat a tancar i he sentit la teva olor, els teus petons, els teus ulls em miraven, els cabells despentinats, i el somriure posat, em miraves com només tu sabies, com si fos l'única persona en un univers propi, el que havíem creat per nosaltres.

Et movies al meu costat, la quotidianitat dels dilluns al matí que per mi era tant especial, no em va costar gens acostumar-me a tu i tant, tot el contrari. Et preparo el teu entrepà de xocolata i mentre t'acabes d'arreglar ens acomiadem com si fos la primera o l'última vegada, i jo he recobrat la força per encarar el dia. Quant torno a obrir els ulls la perdo, i es queda en el record llunyà d'aquells moments viscuts que no tornaran.