Desordre arreu. Clowns; el límit és el respecte pels altres

Bona nit,

Aquest és un missatge desordenat perquè no tenia ganes de fer-ho millor.

Em dol que et sobti tant la meva necessitat d'expressar-te el que sento per tu. Evidentment, el motiu és que no estàs receptiu, et rellisca, et rebota. Pensa que sóc un amic que et plora a les espatlles, no en tens cap? Ploro per mi potser.

De vegades penso que no sóc capaç d'estimar ningú, ni ho estaré mai.

Em situo en el teu moment vital, jo també vaig voler anar a viure sola i volia tenir molts amics i cap més relació. Bé en realitat no sé si és ben bé aquest el teu moment vital. En realitat la intuició em diu que no.És veritat que sempre he tingut amb tu un profund abisme en temes de comunicació.

En realitat un dels meus problemes és que em costa acceptar un no i un rebuig i un no et dono exactament el que tu vols. Em costa, em dol i em perdo. Suposo que al llarg de la vida ho hauré d'anar superant, tots tenim els nostres deures.Suposo que em costa escriure un mail que no estigui carregat de resentiment per tot això.

Sobre la futura proposta de trobada. No ha de ser a casa meva. Com entendrem, no té cap sentit. El nostre objectiu ara, sembla que és saludar-nos i res més. Suposo que el model de referència seria aquella salutació que mai oblidaré que va tenir lloc el cap de setmana de decreixement. Ens vam donar la mà, dos petons i 10 paraules perquè tu tenies presa. I va ser així de poc càlida tot i que en aquell moment erem força propers, doncs ara suposo que no té sentit superar aquell moment.

Jo remouria tot el passat, però tu no hi estàs interessat. Ni tant sols quan era present. És el teu tarannà, tot i que jo sempre penso que la responsable sóc jo.

Et demano de genolls, (hi ha coses que ho valen) que no m'ataquis ni et preguis aquest missatge com un atac. Dir les coses no és atacar. Jo practico que ara encara que em diguin: puta, porca o el que sigui, tothom pot dir allò que vol. No ho farem en aquest missatge perquè això trenca l'assumpte del missatge. Però fins i tot d'aquestes paraules em podem aprendre i treure un profit positiu si agafem la resta de paraules del missatge.

Realment, som molt diferents. Per sort, o si més no em reconforta saber que no sóc la única dona del món que té intenció d'enredar-se. Som moltes les dones que som així. És possible, es confirma, que a tu la gent així, no t'atreu pel que sigui.

Crec que les persones hem de dir el que sentim, amb el límit que hi ha a l'assumpte d'aquest missatge i que jo moltes vegades em salto. I que si t'estimo, t'estimo i prou i si no ho vols sentir...doncs també m'ho hauràs de dir fins arribar a l'equilibri

Torno al em sap greu, perquè ja estava perdent el fil. Tinc un amic que diu que les relacions sempre arriben fins on arriben i que les persones sempre oferiran allò que van oferir en un principi, que això és inamovible. Que si una persona et va estimar d'una manera determinada, en mil cops que ho tornis a provar t'estimarà de la mateixa forma. I que per tant cal acceptar com vols qualificar aquella relació si és com amor, bé, aquesta serà la teva definició d'amor, sinó doncs li posem un altre qualificatiu i resta pendent trobar una realitat més propera a l'amor. Podria ser amistat, o altres.

Jo necessito dir el que sento, necessito sentir-me un riu desbordat si alguna expressió em produeix aquest efecte i necessito comunicar-lo. Eticament no veig correcte aturar la necessitat d'expresar-se d'una altre persona. Tot i que entenc, que de vegades es desviïn les trucades amb excuses o d'altres, perquè de vegades cansa molt rebre tanta emoció intensa. Tots ho hem fet. Tot i que admeto que en algun moment m'he senti malament en fer-ho. Suposo que tothom s'hi ha senti malament.

En realitat sembla que tots fem el mateix, pero un cop reben uns i un altre cop uns altres. Suposo que és just.

Suposo que no podré retenir els meus impulsos de trucar-te i demanar-te que ens trobem de tant en tant. I ara com si no fos jo sinó un amic teu, et diria que m'ha agradat més l'aturada telefònica que la del messenger. Quatre idees, quatre motius i un més endavant estan prou bé i suposo que sentir les veus relaxa. Fins a la propera trucada.

També penso que el msn entre nosaltres no té massa sentit, perquè sovint complica les coses. Així que segurament anirà fluctuant entre admès i no admès en funció de l'estat d'ànim.

Suposo que un dia em cansaré i aniré per uns altres camins, espero que sigui aviat, perquè aquesta relació que mantenim ara sí, ara no, és força desgastadora. Tot i que alguna cosa deu tenir que de tant en tant m'enxampa.

Però suposo que continuarà fins que no tingui cap sentit.

I ara només una petita crítica, realment et noto fred de vegades i a mi en realitat no m'agrada la gent freda. Potser tu també hauries de llegir tot el que he escrit de tu, en algun lloc del món virtual però suposo que no tens temps. Potser pases massa ràpid per les relacions, no les acabes de resoldre i per això potser les repetiràs, tot i que potser això ho fem també tots.

I res més per avui, si m'ha quedat alguna cosa al cap, ja te la passaré amb el teu permís :)

Petons i bona nit,