Cercador

Llista categories

Des de la meva porta

Un relat de: beginn

Des de la meva porta veig enfilar-se les onades roca amunt i al davallar deixen un rastre d'escuma fina.
Des de la meva porta veig passar la vida dels qui voldria convidar a casa meva.
Fonedissos es tornen els dies en l'esguard darrera la porta meva i de tan mirar enfora, dels ulls em regalima aigua salada.
Agafo embranzida per travessar la fusta que dels anys s'ha fet prou prima. Arribar a la seva vertical se'm fa tota una vida malgrat la velocitat assolida. D'enfores, la llum s'enretira com les onades s'enretiren de les roques. Babau, enforteixo la mirada a través dels regalims, conscient de la fragilitat del temps perquè jo desitjo explorar l'horitzó que m'amagues.

A voltes he sentit el convit d'enfilar l'onada més propera, amarant-me en la seva saviesa mentre em rendeixo per sempre; m'enfilo roca amunt i al davallar deixo un rastre d'escuma fina.

Comentaris

Afegir comentari

Un relat intens.[Ofensiu]
DinsElSilenci | 06-09-2008
He trobat aquí una prosa poètica intensa, que expressa molt de sentiment. És bonic de llegir i de rellegir.
I un final contundent -espero que sigui més literari que biogràfic, perquè m'agrada llegir-te.

Si ho hagués de valorar, et posaria un 9 (pràcticament perfecte). Si el relat fos meu, cosa que m'agradaria - no t'has trobat mai un poema, un paràgraf o una lletra de cançó que t'agradaria haver escrit tu- modificaria la frase "Arribar a la seva vertical se'm fa tota una vida malgrat la velocitat assolida." ..vida.. i assolida... fa una rima que trobo cacofònica.
T'ho dic perquè la resta em sembla perfecte. (ieps, no sóc cap gran erudit tampoc!).

No et valoro el 9, perquè aquí les notes que es posen són molt altes i encara et faria baixar la mitjana.