Perdre el temps

Un relat de: beginn

-Tinc pressa
-I doncs, què vols?
-No vull pas rés, només tinc molta pressa
-Pressa?
-Sí, vull aprofitar el temps, vull fer moltes coses que no he pogut fer abans; no puc pas badar, no puc perdre ni un sol minut.. la vida és curta!
-És cert que la vida se'ns acaba fent curta però no cal apressar-nos tant... on vols arribar tant de pressa?
-Ja t'ho he dit, tinc moltes coses per fer encara abans que sigui massa tard; m'adono que fins ara només he fet que perdre el temps. Vull viatjar, anar-me'n molt lluny, conèixer altres llocs i altra gent. Però primer he d'estalviar; a veure d'on trec jo els diners per fer tot el que vull fer...
-Però, i la teva família... i els teus fills... ja hi estan d'acord en llençar-se a aquesta aventura?
-No, no vindran pas amb mi; és el meu repte personal i el faré en solitari. Però encara els hi he de dir..
-No pots pas fer-ho això... tens un compromís amb la teva família... ! com goses deixar-ho tot penjat d'aquesta manera? ... com... no t'entenc... ! Que potser has conegut algú i t'ha ensarronat?
-Vaja, ara malpensant eh ... potser creus que no sóc capaç de fer-ho sense tenir algú al meu costat?
-No dic pas això però és que amb tot el que em dius gairebé és com si t'acabés de conèixer i no, que ens coneixem des que anàvem a l'institut !
-Ho sento Lluís, no puc continuar aquesta conversa; no puc perdre més temps, el necessito, he de fer encara un munt de coses
-D'acord Sara, però recorda't també d'assaborir el temps que perds perquè, aquest temps, és sempre temps guanyat.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de beginn

beginn

10 Relats

8 Comentaris

7370 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Rés en mi és massa important,
però visc sabent que sóc única.