Allò que tal dia s'esdevingué

Li dono tot el temps del món, m'espero amb paciència que acabi d'empolainar-se i mentrestant vaig guaitant de reüll les seves passes: ara a l'habitació, ara a la cambra de bany, ara remou l'armari ... és l'hora d'anar posant i traient, en un infinit gest gairebé de cadena de producció, les peces de roba per acabar llençades en una muntanya damunt del llit. Aquesta és la part més delicada i la més llarga i les combinacions són tantes com les que es poden fer en un cub de Rubick.
Però jo tinc paciència, ja he acabat fa estona de guarnir-me i ara m'estic entretenint arranant-me les ungles de les mans.
-No vull donar-te pressa, reina, però si no t'afanyes arribarem a misses dites, li dic amb un to de veu una mica alt perquè em senti
-És que no sé què posar-me ... uixxx... no tinc res que em vagi a to, maleït sia! Ja està! pantalons i brusa que és amb el que em sento millor... què et sembla?
-Molt bé, però si tu sempre estàs maca et posis el que et posis, li dic en to convincent perquè no es faci enrera i torni a començar la desfilada de modelets.
-Som-hi, doncs, ja estàs a punt tu? ja tens les claus? has tancat les finestres? has mirat que no quedi res fora la nevera?
-Si reina, està tot controlat, som-hi!
-Espera un moment que m'he de repassar el maquillatge que amb la suada que he fet tinc la cara a clapes.
-D'acord, però afanyat o farem salat.
Es tanca a la cambra de bany, no vol que la miri mentre es maquilla, diu que la faig posar nerviosa.
Tinc paciència si, però no m'agrada arribar tard enlloc i ara ja portem deu minuts de retard... què cony deu estar fent tanta estona? Calen deu minuts per repassar-se el suposat maquillatge de dos pams de cara?
-Reina, et falta molt?
-Ara surto, un momentet de res!
Ja he acabat de tallar-me les ungles, quasi que també estic a punt de tallar-me els dits; i de repassar tota la casa que tot estigui en ordre, de repassar-me jo mateix, respatllar-me per enèssima vegada l'americana sense trobar-hi un sol pel, ni un sol bri de caspa, mirar-me al mirall vint vegades per comprobar que tot és correcte.
S'obre la porta del bany (per fi!)
-Però, però, que diantre has fet?
-M'he canviat el pentinat, t'agrada més així?
-No, però va, tira, tira que ja és molt tard.
-Ostres doncs si no t'agrada me'l desfaig...
-NOOOOO, si, si m'agrada molt, és.... original, si, molt original, segur que causa furor.
-No, no, a mi tampoc m'acaba de convèncer, era per fer-me alguna cosa diferent però ja veig que no l'he encertada.
-Reina meva, no et vull fer posar nerviosa, ja t'ho he dit abans però és que ARRIBEM TARD, JA ARRIBEM MASSA TARD !!!!
-No m'escridassis, sisplau, que aleshores m'atabalo i ho faig tot a l'inrevés... ja sé que arribem tard .. podem dir que se'ns ha espatllat el cotxe, jo què sé!!! qualsevol excusa servirà.
La porta del bany es torna a tancar darrera seu i jo em quedo a l'altra banda contemplant les betes de la fusta, immòbil, amb el cap en blanc però alhora amb una filera d'interrogants passant sense parar. No goso ni mirar el rellotge, no fos cas que m'agafés un atac de nervis que no pogués controlar.
He dit que tinc paciència, la naturalesa m'ha dotat amb aquesta virtud que hores d'ara veig imprescindible en la meva vida, sobretot en la meva vida de parella.
S'obre la porta més aviat del que jo preveia i aquella mena de monyo-rasta d'abans s'ha convertit en una melena-rasta plena de gomina, però jo no dic ni mu, bé, si, dic
-M'agrada molt més així, si, molt més.

-Quin número és del carrer Rocafort?
-Té, aquí està apuntat, en aquesta targeta.
Truquem el timbre, a la porta un cartellet: Dr. Josep Falgueres. Dentista
-Bona tarda
-Bona tarda, teníem visita amb el doctor a les cinc.
-Em sap greu, el doctor ja ha marxat, ha visitat els altres pacients però com que vostès no venien ha cregut que se n'havien oblidat. Els donaré hora per un altre dia.
Mentre la meva dona se'm va al bany a repassar-se el maquillatge, li dic a la noia:
-Fem una cosa, si no li fa res, donguins hora per les set de la tarda però quan vingui la meva muller li diu que tenim l'hora a les quatre.