Des d'aqui veig...

Un relat de: Esquerrana

...una altra vegada el mar. Sempre aprofito aquests diumenges amables plens de sol per acostar-me a ell.

Tot comença a perdre el seu color d'hivern.Uns nois juguen a la pilota.Més enllà, una gent que duen gossos intercanvien el que sembla una conversa animada. Un dels gossos només té ganes de jugar i estira d'un costat a l'altre al seu amo...

El repàs a la platja fa que els meus ulls es topin de nou amb la blavosa amplitud del mar. L'olor de sal m'arriba amb contundència. M'estira de la mà i em porta lluny.
Sento la veu del mar ; sempre m'aïlla dels sorolls incoherents del món. En d'altres llocs no sóc capaç de desconnectar tan fàcilment. Serà que sóc feta de mar... Me regala una cançó, la seva cançó...em crida...

El vent ha perdut força i ara l'aire sembla de cotó fluix. Miro amunt, i el cel, malgrat que no té el blau empordanès al que estic acostumada, avui fereix amb la seva intensitat. Em crida de nou... no vol que marxi.
Només unes palmeres del passeig em parcel·len el meu mar que, tot i l'impediment, es mostra obert, potent, orgullós. És com mirar el foc, tenen quelcom d'hipnòtic, el temps vola al seu costat, sempre diferent, sempre canviant.

He deixat el balcó una mica obert perquè em vingui a cercar. Atalaia privilegiada , la meva, amb això em sento viva, ja en faig prou. Canvia el color, s'enfurisma, es calma, es mou... m'agrada estigui com estigui. Amor incondicional, dirien els entesos.

No puc deixar de mirar-lo, el blanc de les ones es barreja formant dibuixos estranys, creant un mosaic blanc i blau. Em tornen a distreure uns barquets que guarden l'equilibri amb poca traça a la ratlla de l'horitzó. Un esquitx d'aire en torna a dur lluny, imaginant que ell em bressola, camí d'algun lloc que només ell i jo sabem.

El sol em pica a la cara, gelós. Em fa tancar els ulls, em vol apartar del meu mar. M'endormisco, amb un bri d'aire que acarona els meus cabells.

Potser m'ho ha semblat, per uns instants he cregut que havia arribat a... no, no, el món no atura el seu ritme. I el meu mar?... el meu mar tampoc.

Comentaris

  • M´agrada el mar[Ofensiu]
    Jimbielard | 19-02-2008 | Valoració: 10

    De veritat, es que de vegades el mires i se que s´embla que tot s´aturi.. jo tambe soc un enamorat del mar.

    M´agrada el mar i tambe com escrius. Esperava ansios el teu segon relat i carai que ha valgut la pena.



    En vull més

    un Peto molt fort!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Esquerrana

Esquerrana

14 Relats

26 Comentaris

12552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Escric per desfogar el cap d'idees que sempre em volten pel cap , perquè sembla que hi dugui un bloc de notes i no para. I això em provoca problemes d'atenció , com perdre el fil de converses de dissabte a la tarda, oblidar-me càmeres de fotos o estoigs plens de material en els llocs més insospitats.... escric per imaginar i no perdre les cosetes que veig i em sorprenen o que potser no m'agraden i, dins d'una absoluta i infinita innocència, m'agradaria canviar per fer-les tal i com m'agradarien que fossin.

Aixi que, endavant, esteu convidats a visitar-me al meu "piset" al carrer dels relats i xerrar de tot allò que us agrada o enviar-me algun comentari endavant...sempre va bé !!