Cel de Tramuntana

Un relat de: Esquerrana
La Tramuntana, una relació d'amor i odi ben curiosa. La sentim com si fos un ésser viu, li hem dedicat llegendes, glosses, poemes, peces musicals...i també la ferim amb els nostres renecs quan fa massa dies que ens fa arribar el seu alè fins al moll de l'ós.

Ens destarota quan bufa massa dies, és cert, però sense ella perdriem el nord. No sé de ningú que no s'hagi quedat badant a recer d'una finestra amb aquells cels acolorits que ens regala els vespres, veient com estols d'estornells fan giragonses impossibles que embriaguen els nostres ulls encuriosits per veure com acaba aquell ball amb aquest element invisible i quedem astorats davant de l'espectacle silenciós de la seva força.

Un d'aquests vespres que jo em vaig deixar arrossegar per aquest espectacle, des de la finestra de la biblioteca on se suposava havia anat a parar buscant una certa calma per revisar les meves notes, la ment i tot darrera la ma van començar a treballar com empeses per un encanteri i en va sortir el meu petit homenatge a aquest vent que ens fa arreplegar-nos en nosaltres mateixos, que ha mossegat l'esperit de molts artistes i que ens estimem amb bogeria . Vet aquí els mots que van aparèixer a la meva llibreta que definitivament està tocada per la tramuntana.

“ Des de la finestra, un cel fet a grapats blaus i rovellats sorprèn la meva mirada passejant agafada de les ales dels estornells que volen escampant-se com si fossin bocins de paper cremat en un foc mal encès, per trobar-se de nou en un desconcert acotat mentre esquiven els núvols, que corren empentats per l'alè fred, ardent del vent del nord i els deixa marques tintades de roig profund.

La meva ment es deixa revoltar com un ésser lleuger fins arribar allà on els ocells juguen a amagar-se dels cops apressants d'un aire enutjat. I és llavors quan el cel deixa que el vent em parli , em regali instants amarats de la seva veu, i la fosca amant d'un capvespre acolorit que ha arribat sense fer soroll, es pugui emportar tots els neguits”.



Comentaris

  • Un cel fet a grapats blaus i rovellats!!![Ofensiu]
    sigbar | 23-07-2011 | Valoració: 10

    Un relat molt evocador, m'ha agradat la forma com has mesclat una narrativa força quotidiana amb aquell paràgraf tan fi de prosa poètica, moltes felicitats esquerranes, et continuaré llegint i no canviïs de mà per escriure!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Esquerrana

Esquerrana

14 Relats

26 Comentaris

12552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Escric per desfogar el cap d'idees que sempre em volten pel cap , perquè sembla que hi dugui un bloc de notes i no para. I això em provoca problemes d'atenció , com perdre el fil de converses de dissabte a la tarda, oblidar-me càmeres de fotos o estoigs plens de material en els llocs més insospitats.... escric per imaginar i no perdre les cosetes que veig i em sorprenen o que potser no m'agraden i, dins d'una absoluta i infinita innocència, m'agradaria canviar per fer-les tal i com m'agradarien que fossin.

Aixi que, endavant, esteu convidats a visitar-me al meu "piset" al carrer dels relats i xerrar de tot allò que us agrada o enviar-me algun comentari endavant...sempre va bé !!