"Delirios de poeta caben en una servilleta"

Un relat de: Ser Oli
Vermell, negre, verd, blanc ...
Escric mentre la meva ciència s'activa.
Paraules, síl · labes, lletres ...
Sense cap ritme que les ordeni.
Sense cap rima que les embelleixi.
Copa, plat i tovalló.
Donut i Cacaolat.
Vull fer temps,
però vaig molt ràpid.
Gairebé una hora m'espera,
però jo no la faré esperar,
l'esperaré jo a ella.
I mentre el meu tren no passi
seguiré buscant la meva oportunitat,
que, sincerament,
crec que no arribarà.
Agafaré aquest tren en una hora,
i baixaré on em toqui baixar.
Sóc així de simple.
I li dic a la gent que sóc poeta ...
Me'n ric, de mi.
Cony! Si sona Estopa!

Comentaris

  • Doncs sí que sona bé.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-05-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb els teus "delirios", que sonen bé i tenen bona dicció sobre els teus gusts.
    Un poema que té molta dedicació i amb molta cura.
    I el títol està en castellà... què cuiriós!!
    Saluts.
    Perla de vellut

    T'invite a la meua pàgina, quan pugues i tingues temps, ja em diràs...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: