Reminiscència

Un relat de: Ser Oli
Sovint et llegeixo,
i tot em fa pensar que tu a mi també,
pero avui, quelcom ha canviat.
En un desert ple d'ànimes
la teva es l'oasi on avui em vull banyar.
Hi passo a prop,
i veig com dansen les palmeres,
hi veig el sol reflectit en dos llacs ben profunds,
i m'imagino que sento la frescor de la que vull gaudir.
T'he mirat, i sé que m'has vist.
Saps que sé que vull que vinguis.
Els dos sabem que no vindràs.
Ara que et passo pel darrere
el meu braç acaricia la teva esquena.
Vull que els meus dits,
els que sempre et parlen,
corrin cent maratons al voltant del teu cos.
I vull que sobrin les paraules,
així que llegeix-me els llavis per primera i última vegada:
BESA'M
Fes-ho perque saps com fer-ho.
Fes-ho per que vols.
Per que saps que és el que vull,
i ara, si et plau, tanca els ulls
que estem a punt d'alçar el vol.

Comentaris

  • El meu secret | 29-01-2012 | Valoració: 9

    Si et digués que m'ha agradat, possiblement em quedaria curt. Molt evocador.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: