Definició de 388 paraules en tercera persona

Un relat de: barrufeta

Ets original de mena, i em vas demanar un regal diferent... que no impliqués diners però que t'arribés al fons del cor (quan t'hi poses pots arribar a ser molt cursi eeh!). Aquí el tens:

Definició de 388 paraules en tercera persona:
Es conscient que els croissants de xocolata engreixen, però és incapaç de resistir-ne la temptació. És escandalosa de mena, i jo en sóc el seu aprenent número 1. Diu que s'assembla a no se quina famosa amb un nom impronunciable, d'aquestes operades de tot arreu, que surten a les "revistes del corazón" (es veu que si ho dius en castellà, queda més "d'expert en el tema"). Riure és una de les seves principals especialitats, i sap com manegar-s'ho perquè acabi sent una de les teves, també. Això, acompanyat de les ximpleries sense sentit que és capaç de dir-te en tan sols un minut (el seu rècord és de 154). Sovint està ocupada, però sempre duu el mòbil al damunt, i quan (excepcionalment) troba cinc minuts lliures, sempre es recorda de marcar el teu número (que malgrat la memòria de peix, s'ha après de memòria) i… prepara't! perquè quan et truca és capaç de retenir-te hores i hores al telèfon; al final penja, perquè només tenia cinc minuts que s'han acabat multiplicant per 60, però està orgullosa de tu i de la conversa que acabeu de mantenir, i et promet (i ho diu de debò) que el pròxim dia que tingui cinc minuts més tornarà a trucar-te. És una amant del cine i el seu somni es arribar a Hollywood, tot i que també és una mica pessimista, i finalment s'ha decidit per la carrera de medicina (però jo sé que en el fons, no ha perdut l'esperança de convertir-se en una estrella). Diu que la seva germana és pesada i que només juga a barbyes i a l'ordinador, però jo sé que se l'estima amb bogeria. És encantadorament original i em té enamorat des del primer instant en que la vaig veure al entrar, una tarda de diumenge, a demanar-li canvi de cinc per comprar-me crispetes al cinema del costat. Ens vam anar coneixent poc a poc, i cada cop que quedàvem portava alguna peça de roba o complement amb el número 388. Finalment em vaig decidir a preguntar-li perquè tanta devoció per aquest número, i em va explicar que quan era petita, el seu professor de llengua sempre li feia escriure redaccions de 388 paraules.
Formes part de mi, i encara que estarem molts dies sense veure'ns no m'imagino més de 388 dies on no hi siguis.
T'estimo.


Comentaris

  • Arbequina | 27-08-2007

    Aquest relat l'he trobat força original, i hi ha hagut frases que m'han agradat molt, que tenien enginy. Una descripció diferent, diguem, i un bon regal d'aniversari.

    A reveure.

    Arbequina.