Com un zero a l'esquerra

Absurda, com el cigaló de l'avi després de dinar.
Inútil, com el soroll del despertador els matins precedits d'una nit sense dormir.
Trista, com cada vegada que acabàvem enfadats per alguna xorrada…

Entre el fum, la gent, la música i les taules vaig entreveure la teva silueta xerrant amb una de les noies més maques del bar… em vas mirar i et vaig girar el cap… seguia enfadada.
Vaig acostar-me a la barra: -El de sempre? - Em va preguntar el Cesc - vaig assentir amb el cap i dos minuts més tard ja seia al costat de la Marga amb el meu martini amb coca-cola a la mà. Llavors us vaig veure, tu i aquella noia, bé, en aquell moment els dos ereu un de sol…
No ho vaig poder resistir i me'n vaig anar cap a fora, amb els ulls plorosos,…
No m'agrada ser el segon plat de ningú, vaig dir-te quan vas venir a veure què em passava, i em vas intentar fer un petó als llavis…- I aquest cop s'ha acabat per sempre!

Prou, s'ha acabat el joc. Però jo em continuo sentint absurda, inútil i trista com un maleït zero a l'esquerra.