Senzilles paraules que em treuen la por

Estava trastejant per l'ordinador, i en una carpeta oblidada m'he trobat un e-mail de la Joana, de fa uns anys enrera.
Es titulava ‘t'estimo' així de clar, aquesta senzilla paraula capaç de capgirar-te la vida…
L'he obert i m'he trobat amb un dels seus muntatges,… m'ha fet gràcia recordar vells temps, tornar a veure aquelles caretes d'il·lusió que fèiem quan teníem 12 o 13 anys… ens havia escrit unes paraules a cadascú on ens recordava el millor de nosaltres mateixos.
Una vegada més, has aconseguit emocionar-me Joaneta…
I de sobte he sentit unes irresistibles ganes d'escriure-us unes paraules; de donar-vos les gràcies per cada un dels moments que hem viscut plegats, i perquè, encara que les nostres trobades siguin cada cop més escasses m'agrada saber que si us truco en qualsevol moment aconseguireu fer-me somriure, i que sempre, passi el que passi, us tindré al costat, i m'oferireu una mà que m'ajudi a aixecar-me quan m'hagi entrebancat…
Gràcies de tot cor, perquè sincerament parlant, jo ja he aconseguit el tresor més gran de la vida: la vostra amistat!

Un petó,

Laura.