Dedicat a algú que ja no hi és.

El passat dilluns Palma s'aixecava amb el mateix poc sol de sempre, però a algú ja no li va sonar el despertador.
Era el meu company Àngel, qui dies abans, va sofrir un accident mortal a l'autopista de Llucmajor en sentit cap a Palma.
Ell devia pensar que arribaria, com cada cap de setmana a casa, i que dilluns aniria a classe com cada setmana.
El que dilluns hi va haver, van ser ànimes mortes per dintre per aquella gran pèrdua.
Encara recordaven la seva rialla, el seu sentit de d'humor, aquell to amistós que tenia amb qualsevol persona, que ja mai tornaran a brotar.
Els seus companys de classe al passadís, plorant sense aturar al rebre aquella tan mala noticia.
Tots vam estar malferits, fins i tot els professors, que van voler dedicar-li 5 minuts de silenci, encara que les llàgrimes ressonaven a cada cantó de l'escola.

No ens podíem fer a l'idea de que no tornaria mai, de que ja no el tornaríem a veure, i tots esperàvem a que aparegués per la porta amb aquell somriure característic, una il·lusió més.

Hi ha cents d'accidents, i justament ell anava camí de la mort sense saber-ho, el cotxe quedà destrossat i no el van poder salvar.
El seu cosí, reposa a l'hospital, molt greu, i la seva al·lota ingressada de un atac de cor, després de un any i mesos de relació, li emporten el que més estimava a la vida.

La seva família encara sense assimilar la seva mort, i tardaran molt a fer-ho, perquè per a tots, no era ell, és ell.

La fotografia de n'Àngel, segueix allà penjada, i hi seguirà per a molt de temps.

Dedicat a tu, estiguis on estiguis...Sempre estaràs al cor de les persones que més t'estimen.

Una abraçada dels teus companys de classe.