Declaració de guerra a la mort

Com una assassina en sèrie,
freda i calculadora,
impetuosa, impassible,
tan injusta i insensible,
rabejant-se en el dolor,
impertorbable, impàvida,
amb tota la crueltat.
No l'importa el desconsol,
ni sap que és la clemència.
Té les Claus de cada llar,
i entra i surt al seu capritx
per cumplir el seu mandat.

No mira ni edats, ni sexes,
ni races , ni religions,
se'n porta la seva presa,
cent per cent fiabilitat.

Quan vol treballa en silenci,
amb displicent traïdoria,
tota pèrfida i burleta.
Però el que li dóna més goig
és fer-ho amb tota la pompa,
anunciant-se amb trompetes,
orgullosa, delectant-se,
alimentant-se dels plors
d'aquell que no vol marxar
i d'aquells que li fan costat.

Jo et tinc por,
en sóc conscient
i ara vull fer-t'ho saber,
però amb tota determinació,
a partir d'aquest moment,
et vull declarar la guerra.
I contra tu lluitaré...
M'entrenaré durament,
per aquietar el meu pànic
i la por al desconegut,
doncs no vull pas regarlar-te,
que la meva covardia
per ma temença al no-res,
a l'intemporal "sempre més...",
pugui dar-te complaença.


Treballaré doncs, sense treva
per construir una Esperança
que em doni força i coratge
a ella m'agafaré, com a ferro roent.
I al moment que te'm presentis
me n'aniré somrient,
total... si serà un moment!
I qui sap ...si tinc fortuna,
potser des del paradís,
amb tota la meva ànima
et fotré botifarra,
maleïda aprofitada!!