Cercador
De sobte
Un relat de: L'anònim GharN- Compartir:
De sobte, obro els ulls,
i tot el que abans veia ho veig.
Tot el que sentia ho sento,
i sé que és del tot cert.
Visc!
De sobte, em moc,
i tot allò que podia fer
ho puc fer altre cop.
És com sentir-se engranat,
hincant colze sobre genoll;
atempestant les ferides
en d'altri, lluny enllà.
De sobte, ploro,
i amb el plor inundo de claror
el que ara veig borrós;
de sobte plorant
veig els teus ulls
com ara mai tan blaus,
assecant.
De sobte i de sobte
me n'adono que sento
de sobte
el teu cor
Bum
Bum
Bum
el teu cor.
De sobte, res.
De sobte, tot.
De sobte no hi ets:
cop de canell
i sóc jo sol.
De sobte, plores al meu cap.
De sobte ja no et puc ni atançar.
De sobte i de sobte me n'adono que t'he
matat.
Plasmat,
tintat de vermell i de negre.
He vist que de sobte,
tot es pot perdre de sobte...
quan deixes anar
de sobte
tot el que duus dins.
T'he desat lluny, nena.
De sobte,
n'he fet de tu
...
un poema.
Eliminat.
T'he gastat... de sobte.
Comentaris
-
Original i diferent[Ofensiu]filladelvent | 02-01-2006
De vegades, com diu la dita, la ploma fereix més que l'espasa... tal vegada només era un intent de fer-ne de tu quelcom constant, quiet... una fotografia de tots els teus colors.
Amb aquesta introducció, com no podia entrar a llegir-te?
Hi he trobat coses molt interessants, a la teva poesia: un ús i "abús" del de sobte han fet un efecte estrany en la lectura: pimer he pensat en una exageració, en un abús d'aquest parell de paraules; després, amb el nou sentit que dones al final, no m'ha semblat abusiu... ho he trobat encertat. Bé, això va a gustos.
Al principi sembla un poema quotidià... després canvia sobtadament (valguem la redundància)
De sobte, res.
De sobte, tot.
De sobte no hi ets:
cop de canell
i sóc jo sol.
De sobte, plores al meu cap.
De sobte ja no et puc ni atançar.
De sobte i de sobte me n'adono que t'he
matat.
Bon recurs el de deixar una línia abans de posar aquesta última paraula, sentència.
Plasmat,
tintat de vermell i de negre.
He vist que de sobte,
tot es pot perdre de sobte...
quan deixes anar
de sobte
tot el que duus dins.
T'he desat lluny, nena.
Mmm, fantàstica aquesta estrofa, sobretot aquesta última frase... "t'he desat lluny, nena",mmmmm...
I un final... diferent, estrany, sorprenent... bé, m'ha agradat.
De sobte,
n'he fet de tu
...
un poema.
Eliminat.
T'he gastat... de sobte.
Felicitats noì. Ah, i t'he de dir que et vaig posar la teva poesia "Vull enamorar-me" en un enllaç del meu poema "De desigs inventats".
-Filladelvent-
l´Autor
35 Relats
112 Comentaris
43770 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp
O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com