Cercador
De núria a núria...
Un relat de: Orgull_de_classe- Compartir:
Núria, potser la solució, no és dir tot el què volen sentir, potser la solució, és ser sincera amb el món, ser sincera amb tu mateixa. Tens por de quedar-te sola? Tens por de no ser feliç?... Tens por de tenir por? La felicitat no existeix més enllà del què ens han ensenyat, és , simplement, la idea de la certesa, d’estar amb qui estimes, d’estar escoltant la cançó que t’agrada, de riure, de fer riure. Si tu amb això estàs bé, Núria, fes-ho, no et limitis, no limitis les teves necessitats, perquè ets humana, si, ho ets, escull per tu mateixa Núria, que no t’influeixen els demés, escull per tu mateixa i estima a qui tu vulguis estimar, petita i dolça Núria!! Però no t’enganyis, no diguis el que la gent vol sentir, digues el que creus i penses, fer el que creguis i pensis que hagis de fer, sigues tu tu, tu il•limitada, i estima tan com vulguis, a mi no m’importa necessitar-te. També podem ser lliures, mentre depenguem de nosaltres per decidir, jo t’escolto, tu m’escoltes. Jo decideixo, tu decideixes.
Estigues alerta, que de mentres jo t’estaré estimant.
Amb molt carinyo,
Núria.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Jo sóc Jo | 30-07-2006 | Valoració: 10
Jo molt sovint em pregunto què és la felicitat. " La felicitat no existeix més enllà del què ens han ensenyat, és , simplement, la idea de la certesa, d'estar amb qui estimes, d'estar escoltant la cançó que t'agrada, de riure, de fer riure." - dius tu. Potser cercar "allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció" era massa. Massa per a mi; tal volta massa per a tothom.
Llegir aquest relat m'ha fet pensar i m'ha animat. Tot ell és molt bo. -
Tot i[Ofensiu]iun_a | 28-06-2006 | Valoració: 10
les llargues i llargues estones parlant amb mi mateixa...he arribat a decobrir...que és millor..parlar amb un ésser independent de tu i la teva ment que et pugui donar opinions objectives
-
és curiosa...[Ofensiu]Capdelin | 13-09-2005
aquesta introspecció, aquesta conversa amb tu mateixa, aquest mirar-se al mirall intern de l'ànima... i és bo fer una aturada en el camí per larlar amb un mateix i sincerar-se
i enfortir-se amb aquesta filosofia bàsica de vida, sense dependre del món, deixant d'actuar per als altres...
em recorda un poema meu que diu ( i que te'l regalo):
"ara
en aquesta
hora innocent
jo i el que vaig ser
ens asseiem
al llindar
de la meva mirada
i... xarrem una estona"
felicitats i et seguiré llegint!!!
un petonàs i una abraçada!
l´Autor
95 Relats
197 Comentaris
92184 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)