De llavors ençà.

Camps de roselles conquereixen vells solcs de sembra,
resignades flors d'ametller donen un fruit oblidat.
Ofrenes de la terra que només es retraten a postals,
mirades nostàlgiques d'un pagés jubilat.

Arades que tenen per bous etiquetes de decoració,
no tornaran a sentir la terra entre els seus dits.
Botes de vi que només beuran de la rosada d'humits paraigües,
pastures que romanen orfes de bels i crits.

Oliveres que no arrelen dins marjades,
ja no reben de llargues canyes cap tupada,
dirigint el trànsit dins rotondes, enclaustrades,
sols són testimonis de conduccions temeràries.

Pins de Formentor envaïts per cuques d'abandó,
ja no regnen sobre la immensa mar com antany.
Reduïts al segon pla per blocs d'apartaments
d'importada estètica i noms estranys.

No despentina el Gregal quartons de blat mullat,
ni la gelada del febrer buida d'ametlles la panera.
En un territori parcel·lat com un pastís,
on tots breguen pel bocí de la cirera.

Ja no mesura tot inici la fesomia de la Lluna,
ni el parenostic recull dates de festeig.
Només importa si la temporada és alta o baixa,
o si es penja el cartell de tot complet.

No s'amaga la llodriguera baix fullaca d'ullastre
en aquest vedat de caça inexplorat
On no manquen banderes forasteres i
sols cal fer els divuit forats sota el par.

"Every day is Sunday in Mallorca"
és la glossada que ara sona per aquí.
Tan mal fa predicar en mallorquí
i contestar això de glossat picat.

Ja no són set les diferències
del meu ahir i aquest avui,
són ben magres les herències
qui primer arriba primer escull.

Ja no corre l'aigua avall pel torrentó,
ja no es vinguda la crescuda del febrer.
Un nou camí li han fet emprendre a l'aigua de la vall,
des de llavors ença ...