De la solitud, l'amistat, amor i altres somnis

Jo també em sento sola.
I què passaria si de cop no quedés ningú, només jo tota sola en aquest món tan gran!
M'agrada molt com escrius, segueix així.
I aquest relat, barreja de tots aquests sentiments! Tot té una relació, i si ho barregem tindrà un sentit, igual com la mateixa vida, on tot es barreja.

Inka

HOLA,
El teu relat està molt ben escrit, tant gramaticalment com de vocabulari.
No repeteixes paraules i no abuses de subordinades.
La sensació final, suposo ,és la que volies, que el lector quedi amb un estat de sentiments barrejats.

gràcies de nou

"La solitud és les ganes de fer alguna cosa i no saber amb qui."
M'ho van dir i vaig veure la gran veritat que significa: molts cops, vols fer alguna cosa. Si no trobes amb qui, passes a sentir-te malament. I molt sol. És terrible.
A més, crec que els entiment viatja amb les persones. mai te'n lliures. jo em sento eternament sol, però per això no t'has de sentir infeliç. Crec que s'ha d'aprendre a separar aquests dos temres: infelicitat i solitud.

Bé, Aïda, fins ben aviat....

Marc Freixa (Joan Petit)
P.D: felicitats pel teu 17è aniverdari. és un dels més dificils... petons!

Pel manga i la teva presentació.
T´he promés com a regal de aniversari que et comentaria.
Gràcies pel regal que Tú m´has fet no sent res més que un atrafegat dimarts de maig,24, són i 20, les 16 i m´esperavem a les quatre.
Que hi farem....

-tututut, tururut- ;))) :))

estàs sola i ara jo també... deixarem el plor i la tristor i en secret riurem i jo et diré pensaments paranoics:
" la soletat és tots al meu costat i l'únic que hi falta sóc jo... parlen i parlen, no saben el que diuen o no comprenc el que saben... miren i critiquen la minsa brosseta del meu ull i no veuen el pal enorme que travessa el seu cul... doncs, val més que em deixeu sol, al menys una estona... Demà penso fer el que hauria d'haver fet ahir... o sigui que el present, avui, no penso fotre res... només cridar: visca el pa, visca el vi i visca... " ja ja ja
perdó per aquesta vulgaritat de comentari fora de text... però escrius tant seriosament bé... que he volgut alegrar-te uns instants...
un petó i una abraçada d'amistat, d'amor i altres somnis...

Veus la vida com un cercle, és a dir com una cosa que comença i acaba de la mateixa manera. Els sentiments hi són ben exposats i la teva visió és força realistes. Són d'aquelles coses que cal escriure, deixar anar.

Tots estem sols malgrat estar sempre envoltats de persones. Bona reflexió, segueix escrivint.

Una abraçada.