Estic cansada... Adèu

Un relat de: Yrch

Estic cansada... cansada de mi mateixa, de tu i d'ell... de viure i no morir, de cridar i no dir res. D'estimar-te i rebre a canvi males cares i odis. Cansada de dir-te que t'estimo... I és que l'amor no existeix... Només me'l imagino. Les llàgrimes no vessen dels meus ulls, només rellisquen galtes avall... Tot el que ets tu per mi no val res, perquè no puc explicar-t'ho. I estic cansada...
Camino i no vaig enlloc. Busco i no trobo res. Intento volar, i els meus peus s'enganxen a terra. I és que no em deixes ser lliure. Em canso de veure que ja tot s'acaba. Que tot el que ha passat ja no és res, perquè el passat no existeix.
Adèu...

17/07/2005

Comentaris

  • m'encanta[Ofensiu]
    silenci_fosc | 11-02-2006 | Valoració: 10

    et llegeixo i és com si donessis veu als meus pensaments, sentiments, dubtes ... gràcies!
    tot el que escrius es perfecte i encara més el coratge que demostres compartin el que sents amb tots nosaltres.

    simplement ...T'ADMIRO!!!

    no t'aturis mai.

  • m'encanta[Ofensiu]
    silenci_fosc | 11-02-2006 | Valoració: 10

    et llegeixo i és com si donessis veu als meus pensaments, sentiments, dubtes ... gràcies!
    tot el que escrius es perfecte i encara més el coratge que demostres compartin el que sents amb tots nosaltres.

    simplement ...T'ADMIRO!!!

    no t'aturis mai.

  • Deepangel | 07-02-2006

    aixo q ara segueix es el comentari q e volgut posar al mew espai, que e pensat que faria més via. correspon al relat "amaga't"
    però sobrettot correspon a com em sento.
    el món és estrany.
    bnanit
    estic cansada... adèu

  • Deepangel | 07-02-2006

    obra mestra, mes q de les lesbis. l'obra q mes ma agradat d tot el q as escrit.
    ja n et creuré mai més, aida.
    ja no et creure kuan em diguis que no escrius.
    ja no et creure kuan em diguis que aqui poses coses que no t'acaben de fer el pes, que podrien estar millor.
    No et creuré, i ja saps perquè, ja saps que és perquè tinc raó.
    M'alegra que et demostris com ets, aquí; però, de què t'amagues? de què tens por? Perquè amagues sempre la cara, sota un somriure forçat, una rialla boja que no sents, una broma o acudit que et costa de pensar?
    Tens por de tu mateixa, perquè tot just acabes d'entreveure qui ets, com sents, i tot el que ets capaç de fer, tot el que ets capaç de donar. què en poden pensar, els altres, si am prou feines saps què pensar tu, sobre tu mateixa? I amagues la cara, sota una màscara de felicitat que no sents, per després buidar en un text tot el que et corre per dintre i no vols mostrar, que acabaràs publicant davant de gent "desconeguda" (a qui no veus cada dia), que no et passaran comptes mai. a través del que escrius mostres qui ets, com tagradaria ser, com series si et preocupessis més per tu mateixa i menys pel que pensin els altres.
    No t'adones, que TU ets la que escrius, i no la que fa bromes? Amb el temps acabaràs acceptante com i qui ets, i deixaràs que els altres et coneguem.
    ets un dau de mil cares, però temps al temps, en necessitaràs per coneixe't tota.
    No et perdis pel camí, encara que la temptacio sigui massa gran, de desplomar-se, de deixar que t'arrosseguin. Pots lluitar molt bé sola, com ara estàs fent en aquest escrit. Pots lluitar més bé que nosaltres. L'únic que amb prou feines coneixes les teves armes.
    el temps acabarà posant tot al seu lloc.
    No deixis de fer el que fas, perquè per aquí està depuntant un nou canvi en tu mateixa.
    Ara va de bo.


    M'en vaig a dormir.

  • em sap greu ..[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 10-08-2005

    Però na Maria del Mar no canta en Verdaguer sinó en Ramon Llull, Amic Amat és una obra del Beat mallorquí ...

  • El cansament...[Ofensiu]
    Llibre | 10-08-2005

    ...de vegades ens pot. Provem d'agafar-nos, de trobar un recer, i no ho aconseguim. Provem de tirar endavant, de caminar, però com bé dius, no anem enlloc.

    I aleshores necessitem el comiat. Allunyar-nos per un moment de tot allò que ens envolta. De nosaltres mateixos i de les nostres circumstàncies. I diem "adéu".

    Però... a qui diem "adéu"?

    LLIBRE

  • Cansada...[Ofensiu]
    peusdevent... | 10-08-2005 | Valoració: 10

    M'he trobat a aquest relat fa poc vaig sentir alguna cosa semblant... i també vaig acabar per dir estic cansada... adèu

    besades!!!

  • El primer...[Ofensiu]
    Ainhoa | 19-07-2005

    M'ha agradat molt Aïda.
    M'agrada que aquest "Adeu" sigui com un nou principi.
    Un petó

  • Pol.lux | 19-07-2005

    Molt bé Aïda!

    M'ha agradat molt el teu relat; és molt tendre...

    Pol.lux!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira