Cercador
Darrera mirada
Un relat de: Ze Pequeño- Compartir:
Dels meus ulls brollà una llàgrima insegura,
dels seus llavis una frase cansada.
Jo sabia que la vida se li anava
amb aquella frase trista i demacrada.
La seva última mirada, fosca,
buida ja de sentiment i ànima,
va fer que aquella solitària llàgrima
em brollés amb ses companyes per la cara.
Amb la mà vaig tancar-li les parpelles
i un bes a cada una vaig deixar-li.
Vaig apretar-li les dues mans inertes
per les meves llàgrimes donar-li.
I en sortir al carrer encara sentia
la seva veu que em cridava, suau i tendra.
Però era el vent, que les fulles removia
ignorant la tristesa que em portava.
Comentaris
-
La Banyeta del badiu | 22-12-2005 | Valoració: 10
No és un poema trist, és ... la vida, millor dit, la mort. Una cosa molt normal i trista de fer , donar el darrer adeu als que estimem, costa molt, però s'ha de fer, ens ho demana els sentiments i l'ànima.
Un petonet. Pilar -
oh..[Ofensiu]quetzcoatl | 26-05-2005
Amb homenatges d'aquest calibre se't parmet tot, bonica.
Quin poema mes bonic, i mes trist. La ultima estrofa m'ha arribat molt endins, i he sentit tambe una rafega de vent.
Una abraçada molt gran (t'estare vigilant!)!
m
l´Autor
111 Relats
635 Comentaris
131875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Agredolça.Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.
--------------------------------------------------
Em trobareu també a
www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com