Crònica d'un maqui perdut en el temps (II)

- Miri, Solé, hi ha certes coses que no li puc permetre, sap? He estat parlant amb el Sergent Segon. I això d'avui... en fi, Solé, ja sap perfectament que és un home valuós, que he fet la vista grossa a que el seu escamot sigui L'escamot d'en Solé, i que vostè no sigui Tinent sinó Cap d'escamot. Però d'una vegada per totes, Solé, no som Maquis, collons! Som soldats, soldats que defensem un Estat constituït! I hem d'observar unes normes, així com hem d'obeir ordres. I això em porta a un altre punt. Quan se li ordena que porti al seu escamot a fer patrulla rutinària per la zona de Suert, no s'ha de penjar medalles, només fer això, patrulla rutinària!! Ja es va penjar prou medalles a la Batalla de la Seu, vostè. Així que deixi de destruir la seva carrera militar!

- Jo no pretenc... -intentà dir en Solé. Estava rebent aquest sermó al despatx del cuartel de Tremp. Només arribar, acompanyat pel seu Escamot i un destacament de mecànics, triomfal, pujat dalt del tanc Espanyol, el General Feliu, a càrrec de la divisió fronterera 55 de l'exercit de Terra dels Països Catalans l'havia cridat al seu despatx un cop més.

- Silenci! - cridà el General - No m'interessa el que m'hagi de dir un Tinent amb deliris de grandesa. No n'hi deixaré passar ni una més, Solé, ni una més. Un altre tret de més, una gota de sang innecessària, i es veurà ficat en seriosos problemes.

Una setmana més tard, en Joan Solé pujava a un camió custodiat per dos homes armats. Destí: les dependències del tribunal Militar de Barcelona. El detonant havia sigut una acció desafortunada en la que s'havien confiscat un nombre important d'armes noves que eren transportades a la base de Zaragoza. El preu d'això havien sigut 15 baixes militars i 26 civils en explotar un cotxe al davant d'un bar de la zona industrial. La missió, d'organització i planificació perfecte per algú amb pocs escrúpols, no havia sortit de cap comandament militar. L'escamot que encapçalà l'acció, el d'en Solé.

El camió avançava per la carretera mal asfaltada que anava cap a l'autovia que més tard desembocava en l'autopista, que els portaria a Barcelona. Es van aturar en un encreuament. De sobte, es van sentir quatre trets. Les quatre rodes es van desinflar, i un grup de vuit homes van rodejar el vehicle.

- Baixeu tots amb les mans al cap, vinga!- els dos sentinelles es van mirar, van llançar els fusells a fora del camió i van baixar. En Solé va baixar també i va saludar al seu escamot. Li van donar un arma i tot l'escamot es va endinsar al bosc.