Creuada per un desig.

Un solitari pensament omple el concorrit desert d'òrfena tristor.
Mentre un silenciat comunicat immunitza la vulnerable defensa d'una fortalesa de fredor.
Exempt del poderós resguard exhibit pel més benefactor exèrcit d'abnegats
i emmudit per la ponderada censura de l'alabança,
reprenc una serpentejant creuada de desig
fins a un cim difuminat per la innocència,
amb la desconeixença més encoberta del novell guerrer per lleugera corassa.

Acabat el ritual de vestir-me de les millors ofrenes
que em guardin de les nimfes del bosc de la carn,
d'ajustar-me la més forta armadura
que em protegeixi de les verinoses fletxes dels arquers de la paraula,
d'omplir el sac del viatge amb la poció
que guareix de les mossegades dels llops de la vall de l'enveja,
i lligar-lo amb la més ferma corda d'esperança.
Allarg un firm traç sobre l'arrugat mapa
fins a un inexplorat destí ple de volàtils creences i efímers desitjos.

Començo la meva creuada tot saltant d'estel a estel
per creuar un buit ple de gelada foscor.
Cavalcant sobre un constant balanceig de contradiccions
i amb la inèrcia desbocada del que fuig del no res.
Atent a qualsevol emboscada
que de sobte posi a prova la voluntat de l'escollit i el desig de l'estimat.
Amb la ràbia esculpida a les dents,
la convicció dibuixada en els ulls i l'angoixa tatuada en el front.
Tot clavant la vista en el llunyà castell hipnòtic
que marca la fi de les petjades dels peregrins.

Acompassades petjades de cavalls bategen dins mi,
tot anunciant la proximitat d'una sagnant batalla.
L'esquifit tremolor d'un vell tambor de guerra
anuncia l'arribada puntual del destí promès pel vell savi.
Envoltat per un arrítmic ball de dentegades de metall
i ensordit per una tèrbola cridòria d'alens d'auxili,
emergeix altiu i decidit d'entre les fumejants runes de la feroç batalla
un robust esperit de determinació,
recobrint de maduresa cadascuna de les ferides
que exhalen del meu cor, envolten el meu cap i clivellen la meva pell.

Mentre l'asfixiant silenci que succeeix a la cridòria de la batalla
mastega el caòtic escenari i digereix la pesada fatiga de les petjades,
posseït per un poderós encanteri
que endolceix la paraula, revifa l'escalfor de les galtes i emboira el destí,
ja et puc contemplar,
destriada pels novells estels i per un cel avergonyit,
en la torre més altiva d'un castell decidit a conquerir.
No res pot aturar que l'aliança del ritme del batec
i el balanceig del somriure abracin la inèrcia del destí perseguit.
El més profund fos esdevé el salt d'un ocell,
les més impenetrables reixes filen una teranyina
i la murada més robusta alça un camp de blat quan et tinc a l'abast.

Només em queda guardar l'espasa,
desvestir la corassa i allargar la mà
fins a palpar la fi.