Covardia

Un relat de: Lluís Berenguer
Un no per resposta hagués segut el meu desesper,
hagués caigut com arbre serrat, assassinat, mort.
La por, aquella maleïda por, em va impedir preguntar-te ho, dir-te ho.
Mil vegades em dic maldit a mi mateix!
Tants anys vivint amb aquesta punxa dintre el cor,
aquell mateix cor que tant t’estimava,
aquell mateix cor, covard cor! Que mai et va dir res,
que mai et va dir: et vull!
Aquell mateix cor que sempre ha batec ferit... i així morirà.

Comentaris

  • Els motius del cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-07-2018 | Valoració: 10

    Hi ha tants motius del cor que el cap no accepta, o vicebersa. Tindries els teus motius per no dir el que senties a la persona estimada. Els motius, la raó, a vegades pesa tant que no pot surar. Ai l'equilibri del cor i del cap! Què faríem els poetes si no existís l'amor? Una abraçada.

    Aleix

  • covard e ....[Ofensiu]

    Jo crec que un ha d'ésser valent i desfogar-se a dir el que sent, creu i pensa. Això si, sempre hi quan no hi hagi un tercer a qui podem fer mal. S'hauria d'entreveure el cas del teu poema... Però el que és evident que per culpa de la covardia no només s'ha perdut temps, sinó també, com palesa el teu magnífic poema, energia, molta energia...