Covardia

Un relat de: Lluís Berenguer
Un no per resposta hagués segut el meu desesper,
hagués caigut com arbre serrat, assassinat, mort.
La por, aquella maleïda por, em va impedir preguntar-te ho, dir-te ho.
Mil vegades em dic maldit a mi mateix!
Tants anys vivint amb aquesta punxa dintre el cor,
aquell mateix cor que tant t’estimava,
aquell mateix cor, covard cor! Que mai et va dir res,
que mai et va dir: et vull!
Aquell mateix cor que sempre ha batec ferit... i així morirà.

Comentaris

  • covard e ....[Ofensiu]
    Nil | 20-06-2018

    Jo crec que un ha d'ésser valent i desfogar-se a dir el que sent, creu i pensa. Això si, sempre hi quan no hi hagi un tercer a qui podem fer mal. S'hauria d'entreveure el cas del teu poema... Però el que és evident que per culpa de la covardia no només s'ha perdut temps, sinó també, com palesa el teu magnífic poema, energia, molta energia...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: