PLOU

És diumenge, plou,

assegut davant el cristall

mire la muntanya

ocupada pels núvols.

I entre les ratlles transparents

el meu pensament

vol fugir...

Com cau una pedra

a l'aprofundir de la mar,

lleugera i dolçament,

arribe al fons insondable

de pau i d'amor, lluny,

on res em pertorba.

Que no deixe de ploure.