Cossos capaços, d'estimar, d'estimar-nos

Lleugera timidesa,
recorre els nostres cossos,
indecisos, feliços i capaços,
d'estimar, d'estimar-nos.

Puja l'adrenalina,
i cobreix les nostres galtes,
d'una passió indescriptible,
que s'ens escola entre l'ànima.

Un ruixim d'esperança,
mulla el nostre cor desert,
desert, fins ara,
d'un record absent.

La lluna s'amaga,
tímida i tafanera,
darrera dels nostres somriures,
darrera de les carícies.