Coses que mai no entendré

Hi ha coses que mai no entendré: per què no em va estimar el pare tal com jo era, per què hi ha persones amb les quals només em podré trobar o al cementiri o a Internet i moltes altres. Sí, sé que hi ha moltes coses que mai no entendré i també sé que com menys convisqui amb aquestes situacions millor per la meva salut mental perquè conviure amb situacions que no entenem ens fan emmalaltir.

De totes formes no em queixo, i sé que hi ha molta gent, petita fins i tot, que també les viu, avui una nena de vuit anys, m'adono que realment als vuit anys els infants són veritables reveladors de la vida, em deia que la seva àvia, havia abandonat la seva mare de petita, que sa mare eren dues germanes i l'àvia s'havia quedat amb l'altra germana i a la seva mare l'havia abandonada. I m'ho deia un primer cop amb naturalitat i el segon ja hi passava de puntetes. Tot perquè jo els parlava de l'amor als avis i àvies, i és que es pot ficar la pota de tantes formes donant patrons de comportament als infants. Cada món és un cas i res, res no és norma de res, cada dia m'ho ensenyen ells i elles.

I penso que tenen tota una vida en construcció per a ser individus que hi ha coses que entendran i altres que no i que ara només fan això: explicar-ho amb naturalitat i ves a saber potser la cara que posem els altres serà allò decisiu a l'hora de triar què entenen i què no, o potser no.