Cercador
Coses del mal temps d'un dia de febrer
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
L'arbre centenari, un plataner, aquell plujós i ventós dia de febrer, va ser tombat. Arrels i branques pelades eren el mateix, com si fossin una mena d'aranyes multipotes bessones. El tronc, la unió.
De seguida va voler rodolar, imitant dues rodes i un eix. La lluna, dissortadament, no en va poder fer fotos (tenia les piles de la càmera recarregant-se amb el sol, per l'endemà).
Va estimbar-se a la riera, que baixava plena d'aigua de color cafè amb llet dubtós. Surava i s'embalava, xocava contra mil canyes desarrelades, embestia plàstics antinaturals i volia xutar una pilota mig desinflada.
En arribar al mar el cel es va obrir. Un arc de Sant Martí va picar l'ullet i la visió va arribar al cor de l'arbre viatger aventurer per força, el va captivar i cadascún dels seus nusos va somriure.
De seguida va sentir pessigolles arreu sota seu.
Un banc de peixets molt víctimes d'aus depredadores el feia servir de protecció.
L'arbre és fort i aguanta i sura fa lustres. Potser dècades.
El cas és que els anomenats 'peixets de sota arbre mariner' han proliferat. El seu agraïment és tan gran com la magnitud de l'arbre.
De seguida va voler rodolar, imitant dues rodes i un eix. La lluna, dissortadament, no en va poder fer fotos (tenia les piles de la càmera recarregant-se amb el sol, per l'endemà).
Va estimbar-se a la riera, que baixava plena d'aigua de color cafè amb llet dubtós. Surava i s'embalava, xocava contra mil canyes desarrelades, embestia plàstics antinaturals i volia xutar una pilota mig desinflada.
En arribar al mar el cel es va obrir. Un arc de Sant Martí va picar l'ullet i la visió va arribar al cor de l'arbre viatger aventurer per força, el va captivar i cadascún dels seus nusos va somriure.
De seguida va sentir pessigolles arreu sota seu.
Un banc de peixets molt víctimes d'aus depredadores el feia servir de protecció.
L'arbre és fort i aguanta i sura fa lustres. Potser dècades.
El cas és que els anomenats 'peixets de sota arbre mariner' han proliferat. El seu agraïment és tan gran com la magnitud de l'arbre.
Comentaris
-
Boletaire fantàstica[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-10-2012 | Valoració: 10
Realment ets una mestra de la literatura a raig... o si més no això sembla. Un món de fantasia desbordant, de colors i espurnes, de visions impressionistes, una magnífica lletra per a una cançó dels Antònia Font. És un plaer immens llegir relats així! Una abraçada.
Aleix
-
Dues vegades...[Ofensiu]rnbonet | 18-10-2012
..me l'he llegit, xicona! I sí, he entés alguna cosa -no sé si la que proposaves- enllaçada amb un surrealisme/expressionisme molt 'aferrat' en pintura, però poc en rudiments literaris -'mosieur' Breton inclòs-. Encara podem començar, però,.... afegint-hi tot allò 'inventat' després! Val?
Saluti rebolica, 'rebolicaire'!!!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436440 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com