cortines

La cortina del rerabotiga s'obre fent-la córrer fins al marge dret. El marge dret, que és el marc dret de la porta, té un accessori, una mena d'argolla, que permet estabilitzar l'obertura. El vell botiguer prem l'argolla amb una mà mentre amb l'altra hi fa passar la tela morada. La similitud amb l'escena teatral no la copsem i restem davant el taulell esperant. Potser no esperem res. Llavors torna, avançant d'esquena o mig ajupit, i ens sol.licita un producte que nosaltres sentim anomenar per primera vegada en la nostra vida (i la nostra vida s'arrossega de fa tant!). Fem un posat indiferent, desvirtuant la nostra sorpresa, construïm una amabilitat gastada i rutinària, comentem els avantatges d'un altre gènere que pot substituir aquell -i que tampoc no tenim perquè no ens l'han abastit ni ningú no ens abasteix- i finalment ens disculpem. L'home botiguer se'n torna, capficat, al rerabotiga però aquesta vegada s'hi tanca, encortinat, destapant la cortina del seu cèrcol, per després sortir, malhumorat, empenyent la cortina, amb un paquet que deslliga damunt el taulell, que desembolica amb violència fins que apareix un feix de bitllets de banc amb el qual ens paga.
Una altra cortina, que havia restat embolicada entre els prestatges, es desenreda i cau en passar-hi el nostre comerciant, ocultant al seu pas el rerabotiga. L'argolla bascula i nosaltres aplaudim.