banderes internacionals

Les banderes internacionals eren tibades frenèticament pel vent. Calia agafar el volant amb força. Els hotels i els campings anaven quedant enrera. Cada quilòmetre ens duia espais més grans sense construccions. Algun molí rovellat indicava les feines antigues. Rengleres d'oliveres i fruiters decrèpits s'anaven desdibuixant amb les herbes de l'erm. Anaven passant alguns camins pedregosos amb polsegueres i remolins, barraques de vinya mig enfonsades, pegats de terreny arrasats pel foc. Barrancs amb xaragalls i ferralles inesperades. Tot quedava enrera sacsejat per la ventada lateral.
De tant en tant sorgia algun revolt que ens obligava a reduir la marxa. Tombàvem lentament el volant. Vèiem algun detall dels marges amb més precisió i tornàvem a córrer per les rectes. Llavors el vent, que ens semblava desaparèixer, tornava fort, empenyent-nos des d'un altre punt.
El sol havia anat baixant i ara vèiem la nostra llarga ombra travessant el paisatge, fins i tot, en aquella projecció curiosa, s'hi descobria el perfil dels nostres caps saltironant en les ondulacions del terreny.
Ens trobàvem ben bé en un territori desolat, castigat pel vent i una assecada que devia ser crònica. L'aridesa començava a ser predesèrtica i només la curiosa companyia d'aquella ombra ens donava constància que existíem fora d'aquell confinament voluntari.
Al contrari d'altres trajectes, aquest cop no havíem abandonat les ciutats per endinsar-nos en boscos o riberes exuberants. Fins i tot, ara, les muntanyes remotes, blavoses, sota el pes dens de la calitja, s'endevinaven pelades i eixorques perquè desprenien una llum pàl.lida i irritant.
Tu, que t'havies adormit feia una estona, no podies veure com es formava aquell cel de foc, ni com la nostra ombra s'anava allargant tant que començava a fondre´s amb les ombres de les pedres. Les bandes de núvols adoptaven una extensa i efímera gamma de vermells i grocs i morats, i uns blaus enigmàtics s'anaven enfosquint a l'altra banda del món. Tampoc no podies notar com ens sacsejava aquell vent furiós de la posta, ni com ens acostàvem a les muntanyes que es cobrien de tenebra i que indicaven fronteres i paisatges desconeguts que hauríem de travessar de nit.