vinc cap a mi, ben bé com el toro.

Vinc cap a mi, ben bé com el toro que s'acosta a la tanca vermella de la plaça, que la volta, que s'engresca corrent mentre guaita de perfil el públic que l'increpa. Donant voltes en una tarda estiuenca, quan la bandereta clavada al llom voleia i comença a suar el cos negre, d'una obscuritat brillant absoluta. I l'esverament decau, cansat, i retorna al mig de la sorra encerclat per una mena de desdibuixada circumferència vermellosa. Allà descansa i se sent el cor i l'esbufec i allà es coneix i es retroba en els propis límits. Després, quan ja es reviscola i podria tornar a empaitar fantasmes, apareix un home de vestit arrapat, carregat de brillantors que amb un tres i no res el mareja amb un llençol vermell. Llavors, acorralat, la mort li cau al damunt i ve cap a ell.