Cercador
COR
Un relat de: Rubrip- Compartir:
A l’habitació no hi ha més que quatre parets pintades, amb un roig vermell desgastat per el pas del temps, i al fons…
Un mirall nodrit de nostàlgia, que em fa descobrir la fragilitat d’un temps on la fortalesa estava establida. La fragilitat, d’una mirada perduda arrebosant nostalgia per un passat on la ferida no era més que un excusa per no afrontar l’oblit. Tan desitjat, com un t’estime a cau d’orella. I es que, aquest es el preu d’aquella tendresa desmesurada, quatre parets totalment buides amb un sentit del record d’igual mesura. I quan s’obri una porta, note un nou vent d’esperança.
Sistole i diástole.
Un mirall nodrit de nostàlgia, que em fa descobrir la fragilitat d’un temps on la fortalesa estava establida. La fragilitat, d’una mirada perduda arrebosant nostalgia per un passat on la ferida no era més que un excusa per no afrontar l’oblit. Tan desitjat, com un t’estime a cau d’orella. I es que, aquest es el preu d’aquella tendresa desmesurada, quatre parets totalment buides amb un sentit del record d’igual mesura. I quan s’obri una porta, note un nou vent d’esperança.
Sistole i diástole.
Comentaris
-
Minimalisme a flor de pell.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 12-05-2018 | Valoració: 10
Una descripció molt minimalista. Un escenari on el roig descolorit és colofó de fons
unes experiències viscudes. I l'espill! l'ull, la retina que reté imatges del passat. Una porta que quan s'obri, deixarà entrar una alenada d'esperança. Molt i molt bonic Rudrip. Salut, Nil.
