COR

Un relat de: Rubrip
A l’habitació no hi ha més que quatre parets pintades, amb un roig vermell desgastat per el pas del temps, i al fons…

Un mirall nodrit de nostàlgia, que em fa descobrir la fragilitat d’un temps on la fortalesa estava establida. La fragilitat, d’una mirada perduda arrebosant nostalgia per un passat on la ferida no era més que un excusa per no afrontar l’oblit. Tan desitjat, com un t’estime a cau d’orella. I es que, aquest es el preu d’aquella tendresa desmesurada, quatre parets totalment buides amb un sentit del record d’igual mesura. I quan s’obri una porta, note un nou vent d’esperança.

Sistole i diástole.

Comentaris

  • Minimalisme a flor de pell.[Ofensiu]
    Nil | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Una descripció molt minimalista. Un escenari on el roig descolorit és colofó de fons
    unes experiències viscudes. I l'espill! l'ull, la retina que reté imatges del passat. Una porta que quan s'obri, deixarà entrar una alenada d'esperança. Molt i molt bonic Rudrip. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rubrip

Rubrip

7 Relats

4 Comentaris

1222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67