Plorar.

Plorar… la ferramenta més sincera que tenim al nostre cos. Sempre he cregut fermament que es una de les millors emocions que podem tindre, almenys per a mi. He plorat, tal volta no tant com voldria. M’han fet mal, he sentit dolor. Però sempre he tirat ma de les meus llàgrimes, la millor manera de soltar tot allò que que ens ha ferit, la millor forma de renovar-se un mateix.
El dolor segurament continue al cap d’una estona o pot ser, durant molt de temps, però en en el moment en el que faig servir la meua millor ferramenta em senc plenament segur, alliberat.
Tot alló que ens ha provocat aquesta sensió de voler plorar, també ens fa donar-nos compter de les coses que ens importen, ens serveix per saber que ens pot trencar i que es el millor per a nosaltres.

Hi ha altres llàgrimes, les més boniques de totes.

Si, parle de la felicitat.

Sentir la tendresa d’una persona molt a prop i m’han abraçat ben fort. Quan penses que estás sols i de sobte aparèix una persona i et canvia la vida. En aquesta part estic parlant d’amor, sentir que som dos persones que ens comporten com una sols. Llagrimes de felicitat al sentir un t’estime.

De totes les llàgrimes aprens coses noves i estic segur que vindran noves. Però si vos sóc sincer…

M’agrada plorar i si es de felicitat, millor.