Contemplant els Perseids. [Temps real de lectura: menus d'un minut]

Un relat de: Joan Colom
Com cada any pel seu sant, en Llorenç va pujar al terrat havent sopat. Duia la gandula de sempre i aquest cop, a més, moscatell i mig quilo de rebosteria. Volia acomiadar-se relaxadament, contemplant els Perseids, i per assegurar-se’n feia dos dies que havia deixat de punxar-se.

La primera veïna que va pujar a l’endemà a estendre la roba se’l va trobar ajagut, amb una ampolla buida en un costat i una safata de cartró a l’altre. Amb els ulls entreoberts i un somriure als llavis.

Comentaris

  • Sentir-se perdut[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-08-2022 | Valoració: 10

    Amb poques paraules i ben encertades, descrius de meravella una situació de desesperança i tristesa.

    Molt bo!.

    Cordialment.

    Rosa

  • Trist, i a la vegada...[Ofensiu]
    llpages | 26-08-2022 | Valoració: 10

    sublim en la concepció de la idea i la narració dels fets. Sens dubte, un bonic cadàver. Això sí, manteniu els ulls ben oberts mentre contempleu els estels, però tanqueu-los per poder tornar-los a obrir l'any vinent. Enhorabona, Joan.

  • Dolç final[Ofensiu]
    Prou bé | 26-08-2022

    I ric amb imatges! La capacitat de decisió individual preservada! No pas la col·lectiva!

    Bon relat
    Amb total cordialitat