Compensació

COMPENSACIÓ

L'Ernest estava embadalit. Va seguir els moviments lents de la dona en deixar els sostenidors damunt el llit i en percebre el balanceig dels pits carnosos ja lliures. Endevinava el següent gest en el somriure que li oferia arromangant-se la faldilla. Era el segon cop que es trobaven en aquella habitació dels apartaments de la platja.
─ Avui no hauràs gaudit gaire de les onades noi, el mar està tranquil.
La veu d'ella era fluixa i suau i observava el xicot amb curiositat, sabia que la història que li havia explicat el primer dia, dient que anava a fer surfing, era falsa.
─ Sí, he hagut de deixar la planxa al cotxe que, per cert, he aparcat lluny. No hi ha un lloc lliure a prop ...
L'Ernest donava d'esma una explicació fal·laç. Estava pendent de cames i cuixes enlaire per les quals lliscaven les calces que, la dona asseguda al llit, es treia poc a poc. Anava a gaudir novament de la muller del seu superior, l'inefable senyor Escobar, això l'excitava encara més. Quines ganes li venien de telefonar-lo i narrar-li amb detalls el que estava fent amb la seva dona. Es va descordar la roba i la va llençar amb fúria abocant-se sobre aquella dama grassoneta, de pell torrada pel sol, que li demanava la seva jove virilitat. El seu superior l'havien ascendit a cap de departament amb un sou fabulós i a ell, que portava temps demanant un augment, li ho havien negat, ara, se n'estava rescabalant. Atrapat entre les cuixes de la dona es va imaginar la cara de ràbia del seu cap observant-los. Aquesta imatge li va fer augmentar desesperadament el ritme de les batzegades i es va deixar anar amb un brindis fantasiós a l'imaginari rostre desencaixat del marit d'aquella dama.
La dona encesa, va acariciar el clatell del noi mentre ell bategava la darrera ranera i forfollejava paraules imprecises:
─ Aquí.... aquí tens l'ascens!
Ella el va estrènyer sense deixar-lo. Entenia perfectament de què anava aquella exhalació aclaridora. La senyora, després de la primera trobada, havia escorcollat la roba del noi i havia fet indagacions sobre aquell xicot contractant el detectiu que vivia en els apartaments, el qual li va informar de qui era, l'empresa on treballava, departament, ocupació i ambició. Ella, aleshores, va endevinar la venjança del noi, i amb delit l'estava complaent.
S'havien conegut a la platja del club marítim, la senyora l'havia observat anteriorment com el noi vigilava l'entrada dels apartaments i comprovava la numeració mentre ella estava estirada a la sorra amb el seu petit monokini. També va veure com després de preguntar a un empleat del club, aquest el va dirigir a ella. Va escoltar divertida com li proposava fer un curs de surfing al·legant que li havien dit que n'estava interessada. S'oferia com a professor. Li va explicar que estava especialitzat en l'ensenyament a persones adultes. Ella, se'n va adonar de l'excusa i el va temptejar. L'interès demostrat la va afalagar. Pensava que li agradava lligar amb dones madures i, després, d'una dissimulada classe de surfing seguida d'una vetllada amb sopar, van acabar al llit.
L'Ernest es vestia eufòric desprès d'aquella segona trobada. No sols el satisfeia sinó que fruïa del cos exuberant de la dona del seu cap. Si la venjança era un plat fred allò era del tot calent. Ja anava pensant en treure els diners que el marit d'aquella gafa li negava.
S'acabaven de vestir quan van trucar a la porta. L'amfitriona pentinant-se el cabell amb les mans la va obrir. Una dona asseguda en una cadira de rodes va entrar a la sala procedent del llarg passadís elevat d'accés als apartaments.
─ M'hauries d'ajudar, Carme, en baixar els esglaons, encara no han acabat de fer la rampa.
─ No es preocupi senyora Escobar, aquest noi l'ajudarà a baixar, precisament estava preguntant per vostè, treballa a l'empresa del seu marit.
La conserge dels apartaments "Saulons d'Or" va tancar la porta darrere d'ells.