Com un secret, et guardaré dintre de mi

M'agradt molt el teu poema, escrius amb molt de carinyu i m'agraden les teves paraules. Una abraçada i tenint en compte k tens 14 anys, mira ke ens sortira una futura escriptora jeje.

no podràs amagar totalment aquest secret... perquè el canten els teus ulls, els teus llavis, el teu cos, les teves mans, els teus versos...
i la teva veu corre dolça per entre un bosc encantat d'eucaliptus...
un petó secret i una abraçada!

Hola tramuntana, m'ha costat passar el cap de setmana sense llegir-te, i el primer que he fet aquest matí ha sigut mirar la teva collita, com sempre espectacular, tu vols dir que no ens amagues alguna cosa, be tant se´n dona. No puc comentar tots els teus poemes, perquè sempre diria el mateix "acollonans", però d'aquest últim hem quedo amb:

Ni de joia,
ni de vida,
està fet el meu record,
de tu.

Felicitats, endavant i força
Josep Mº

Al passar el poema a la web, em vaig deixar una estrofa!! Torno a reescriure'l!


Ni de joia,
ni de vida,
està fet el meu record,
de tu.

És sabor a amor,
el que dels meus llavis
sents,
quan et beso.

Et tocaré lentament,
perquè puguis sentir-me,
i et diré a cau d'orella,
que t'estimo.

Et besaré amb delicadesa,
els llavis,
i del teu plany,
faré la nit més clara.

Ens estimarem,
enllaçant els nostres passos,
amb els nostres batecs.
Amb això ja tindrem prou,
per prendre'ns.

T'abraçaré,
com si fos l'últim moment,
en els teus braços.
I, com un secret,
et guardaré dintre de mi.

Tremoles...
M'agrada quan tremoles
per mi.
El teu coll és presa,
de la meva boca.

No pensis que m'aniré sola...
Doncs quan deixi aquesta vida,
m'emportaré amarrat a mi,
el teu record.

P.D: pERdoneU!!!! jeje Què despistada!!!

laura^^