Com estimo el gel...

Un relat de: Sergi Elias Bandres

La teva pell tàctil,
la teva mirada obscena,
la teva cova fràgil,
la teva boca plena d'àcid gris d'agulles d'encís,
d'un bonic matís:
el sexe que les lleis de l'amor gangrena.

Una pantalla, un rostre buit...
sense finestres però amb tantes coses per dir...

Assassina'm a la primera.
Deixa´m en un sepulcre amb bruta terra.
Clava-hi una fletxa que miri cap al cel:
i així honrar aquest tan agradable hivern.

Comentaris

  • Que impactant Sergi![Ofensiu]
    llu6na6 | 14-12-2005

    Tenen força les imatges.

    Fan feredat.

    Ets una fera fent aquests poemes.

    Vinga, no paris!

    Gràcies per llegir-me.

  • ambre | 11-12-2005

    El teu poema és ple de petits tresors...

    Molt bó

  • Suggerent[Ofensiu]
    filladelvent | 04-12-2005

    Desfermat, passional...

    M'ha agradat força.

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

629 Relats

1783 Comentaris

446773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi