Clonar petons i actes d'amor

és ja un poema. Una dolça síntesi. En acabar-lo de llegir, he començat a repassar tot el que sempre he volgut clonar i... penso que hi donaré voltes tot el dia.

Genial! Si mai trobes la manera de clonar petons i actes d'amor, sisplau fes un poema explicant-ho, doncs a mi també m'agradaria poder clonar, enlloc de recordar.

Petons.

he pensat que és impossible d'oblidar. Suposo que de reviure amb els anys és fa més complicat, per què les olors, les emocions, les sensacions amb el temps s'obliden.
M'ha fet molta gràcia aquest títol, per què últimament penso en com m'agradaria clonar a algú que em fa sentir especial, però tb m'he adonat que quan clones un sentiment, un moment, una persona... perds la seva essència natural, perds la seva olor, la seva sensació...
Així que intentaré fer memòria el meu cor...

Ets un sentimental, m'agradat molt.
seria bona idea ,si poguessim clonau tot el que es pot oblidar.

M'he quedat molt bé quan he llegit aquest poema. La teva capacitat expressiva i creativa és evident. A veure si el temps em deixa llegir tot el que hi hagi per aquí de tu.
Una pregunta impertinent
¿Existeix la metàfora en poesia?
¿Clonació no pot ser una meravellosa metàfora exacta, insustituïble, la paraula, i no d'altre que havia d'omplir el seu espai al poema?

MOLT BÉ SALVATORE

CESC ARNAU

Ara per ara no és permesa la Clonació,però tenim una sol.lució poder gravar els actes d'anar encara que pot resoltar un xic violent.
Només es una idea.