Cita fustrada

Un relat de: Underneath

Per megafonía de l'estació de Sants anuncien la sortida del meu tren. Estic força nerviós. La meva familia ignora la destinació d'aquesta petita escapada d'un dia a un poblet de la costa, perquè els he dit que passaría el dia al centre de la ciutat amb els meus amics. No se perquè no els ho he dit. Suposo que no volia arriscar això que tant m'ha costat aconseguir. Una cita a la platja amb la noia dels meus somnis, qui ho havia de dir…
M'ha costat d'aconseguir, però des que m'ho va dir que tinc certes esperances. Ella sap el que sento, i ella sempre m'ha dit que no sap que fer, que està feta un embolic, que per l'afecte que sent per mi, la paraula amistat es queda curta, però la paraula amor li va un parell de talles gran. Però, perquè no? El dia d'avui es presenta perfecte.
Agafo el tren, m'assec al costat de la finestra, i em poso còmode. En tinc per una bona estona, de veure passar paisatges per davant dels meus ulls.
Passa l'estona, i a mesura que m'apropo a la meva destinació estic cada cop més i més nerviós. Tinc ganes de veure-la i d'abraçar-la, de tenir-la més a prop que mai...
Per fi, anuncien l'estació corresponent. El tren va reduint la marxa, i, a proporció, el meu cor s'accelera cada cop més. Em sento estúpid per estar tan nerviós, però al mateix temps m'agrada. Se que ara la veuré i que aquella sensació de pau que només ella em dona m'omplirà, com cada cop que soc a prop seu.
Ara, ara s'obriran les portes, ara la veuré, l'instant se'm fa etern...
De sobte, alguna cosa em colpeja l'esquena. Les portes s'obren, però alguna cosa hi ha que no rutlla. S'obren de bat a bat cap enfora. Sento crits. El mon trontolla sota els meus peus i caic rodo per terra. Merda, on és ella, on és? No m'adono de res del que està passant, només la vull veure a ella.
El cor em fa un salt d'emoció. És allà, a l'andana, ajupida, amb la cara congestionada pel pànic. Però veig la mateixa idea als seus ulls. M'està buscant. Intento aixecar el braç per cridar-la, però no m'hi veig amb forces. Ella gira la mirada i em veu. Crida, plora, corre cap a mi, crida el meu nom, el repeteix insistentment, fins donar-me mal de cap. Li dic que tranquil·la, que no passa res, que estic bé, que tenim una cita pendent, no ho recorda? Però no, ella no em fa cas, només fa que observar aquest bassal de sang tan inoportú que s'estén sota meu, i em mira impotent mentre utilitzo l'últim alè de vida per dir el seu nom.

Comentaris

  • Bonissim...[Ofensiu]
    Dreamy_Girl | 20-05-2005 | Valoració: 10

    Ja et vaig dir quan me'l vas passar que estava makissim, però ara encara t'ho torno a dir, es una historia preciosa, ja se com va anar i tal que me la vas explicar, saps? m'encantaria escriure com tu, tens un art, especial, unic, sincer... m'encantes underneath, i m'ho passo caxo de be parlant amb tu..jejejeje!!bueno aviam quan parlem aviat que estic..uff..fatalica..
    inga makixiiiim petunissims!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Underneath

Underneath

73 Relats

215 Comentaris

76444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:


"Porque eres mia,
porque no eres mia,
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tu siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frio
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela por dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no"
(M. Benedetti)



Per mi, la poesia és només un intent futil d'aturar l'instant, de guardar-ne fotocòpies...