Cartes

Una capsa de cartró plena de sols i estels en un fons blau guarda aquell munt de cartes que vaig rebre durant la meva adolescència , molt abans del "boom" informàtic dels correus electrònics de l' inhumana època tecnocràtica. De tant en tant, quan la melangia recorre els carrers del passat en dies de pluja m'entretinc a rellegir-les i no em puc estar de preguntar-me què deuen estar fent les persones que me les van escriure, ara, mentre jo passejo les seves lletres característiques pels meus dits.
Fragments de vida compartits i simultanis que han estat tallats pel silenci . Silencis imposats per la divergència de camins en la vida, per diferents rutes del destí a recòrrer. Cartes que són espurnes de moments vitals simultanis que s'apaguen quan ja hem après tot el què teníem per aprendre l'un de l'altre, trobarem els mestres pel camí, ens diuen els savis.
Planeja per l'enyor de la meva memòria l'"ubi sunt". Què deus estar fent, Anna, seràs mestre com deien les teves cartes? I tu , Arwin, encarà viuràs a Alkmhar i seràs un gran empresari? M'hauràs perdonat?...