CANÇÓ DE LA TERRA ANHELADA

Un relat de: Xavier Miralles Martínez

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis.

Dels seus vells, cada habitant amb orgull havia rebut:
Terra, llengua i costums; llegat per als seus fills.

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis.

Amb veïns i forasters s'entenien d'allò més
Perquè tots respectaven com seu, el que era d'ells.

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis.

De l'ermot de ponent eixiren mags, bruixes i taumaturgs
Ansiant el que no tenien, ideant el finiment.

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis.

-La vostra terra cap valor té; estèril és,
Nosaltres rica i fèrtil la farem

-La vostra llengua per res no serveix,
Useu la nostra que molt més llueix

-Els vostres costums antics i pobres són,
Si feu com nosaltres, no haureu parangó

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis.

Acabaren amb llengua,
Costums,
País.
Periren tots els avis
D'aquella terra delejada.
Desaparegué tot un poble
Amb ells, i d'ells
Només restaren
Belles, obres historiades sobre paper.

Conten els ancians que va ser, fa molt temps!
Llavors tot era possible, ningú volia més
Tots tenien arrels, en un país sense reis, fa molt temps...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer