IMMORTAL

Un relat de: Xavier Miralles Martínez
Lenta, freda i pesant
repta la fatídica fi
no avisa ni toca a la porta
entra, i roba el seu botí.

Et pren alé, foc i color
restes immòbil, pres de tu mateix
ja no ets, ara estàs
t'esvaeixes lliure del teu feix.

Al teu voltant tot es torna plany
absència, solitud i dolor
s'apaga el foc i desapareix la llum
quan dorms el son de l'enyor.

Dia rere dia has sembrat les llavors
ara la collita esdevé solució
temps incert de guaret
aguait de resurrecció.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: