TAMBORINADA

Amenaçadors repten per l'èter
solcant el nivi rastre de l'esdevenidor.
No hi ha qui els ature,
ni qui ho pretinga, no.

Lentament, com adobada amb plom
comença a grillar la llavor del mal averany.
No cal amagar-se,
ni pot fer-se, no

Silenci de mort, es glaça el temps...
Terrabastada que tot ho esclafa.
Fum blanc de glaç ix
de les entranyes d'una terra que demana perdó.

Res no es mou i sols, al fons,
se senten grémoles, vagits de criatures.

Llàgrimes de cristall
punxen
nafren
penetren
i maten.

Fred.

Vent.

Llum.

El temps s'allibera,
l'astre de vida recupera els seu feu
i albíxeres d'or ho cobrixen tot...

Res no es veu,
Però tot hi és...
i tornarà.