CARTA D'UN DESIG OFEGAT

Un relat de: Xavier Miralles Martínez
Com m’agradaria fer-t’ho molt a poc a poc, repassant el teu cos amb els dits. La cara, els llavis i molt suaument anar baixant cap a baix, pel coll i seguir. Acaronar-te les mamelles, els mugrons fins que es posen durs i no vulgues que pare idesitges més, més i més. Em demanes que se’t menge a besos, però els dits segueixen cap a baix. Acaronen els teus malucs per anar baixant, genolls avall, a poc a poc, fins els peus. I me’ls menge a mossos, comence pel dit gros i no pare fins que els tinc tots cinc ben llepats.
Ara continue amb la llengua, per dins les cames, per les cuixes, llepant-les, banyant-les. Per fi arribe a la figa, tota plena de suc i la xucle i me la menge i la bese fins que et corres de gust, a gust, gust, gust..! Perds els sentits, et desfàs de plaer i creus que el cor se t’ha parat, però no, no t’has mort, ara estàs més viva que mai.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer