TEMPS

Un relat de: Xavier Miralles Martínez

La casa s'ompli de pols, tot és pols
Que en obrir una finestra s'enlaira
En una dansa d'estels efímers i fugaços.
Pols som
Pols volem
I mentre la pols ens farcix
Es buida el rellotge del nostre temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: