Cercador
Camins insegurs
Un relat de: Charlotte- Compartir:
Camino insegura a la vida,
La comoditat es la meva falsa amiga,
Que em diu paraules amables,
Disfresses de veritats enverinades.
La felicitat s'entesta en descriure
Camins ben enrevessats.
M'esquiva i s'amaga de mi,
La veig, però se me'n va.
I quan crec que ja la toco
Amb la punta dels meus dits,
Llavors es desfà, etèria
Com el floc de neu a la mà.
Fujo dels meus desitjos,
Perquè els confonc amb amor,
L'amor i el benestar,
El benestari l'amistat.
Comentaris
-
:O oohhhhh[Ofensiu]victoria galofré fernández | 13-12-2006 | Valoració: 10
que chulo... admiro aquest poema.
-
Molt bo![Ofensiu]Arbequina | 28-10-2006 | Valoració: 10
Els tres darrers versos de la primera estrofa són genials.
En realitat (ara t'anava a dir que la tercera estrofa era també molt rodona...) tot el poema és molt bo. M'ha encantat llegir-lo.
Una abraçada.
Arbequina. -
la felicitat[Ofensiu]llumdenit | 27-10-2006 | Valoració: 9
és tan sols un moment. Tan bó, però tan curt, eh?
m'agrada molt aquest poema, l'entenc, és tal com em sento ara mateix. Maquissim.
Gràcies pel comentari... no sé si hi haurà tercera part, m'ho pensaré jaja
una abraçada
llumdenit -
Sovint[Ofensiu]Valentí Valent | 25-10-2006
La vida ens confon, sovint. en la nostra mà queda destriar la falsetat de la veritat.
I tirar endavant, sempre endavant!
T'entenc.
Valentí Valent
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
7 Relats
42 Comentaris
10146 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"Només el temps
pot afeblir
el poder implacable
dels records,
mai, mai,
mai del tot
... morts."
Capdelin